Mas Riambau
Tona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Diversos cossos conformen aquest conjunt senyorial envoltat per una zona de jardí i una bassa, tot delimitat per un mur-tanca, que s’obre al carrer amb una portalada de fusta.
L’edifici principal consta de dues parts diferenciades, resultat segurament de les reformes i transformacions al llarg del temps. El cos principal, del 1851 (segons consta a la llinda del portal), és de planta quadrangular, de planta baixa i dos pisos, i coberta de quatre vents. El ràfec és amb motllures i fris de dents de serra. La façana principal és d’estructura simple, i simètrica, amb un portal d’entrada de llinda recta i brancals de pedra. El primer pis està coronat per tres balcons amb barana de ferro forjat, i al pis superior tres finestres rectilínies, amb ampits motllurats. Tres ulls de bou rematen la composició al capdamunt. La part posterior a la principal presenta diversos trams de teulada de dos vessants, a diferent nivell.
A la façana oest de l'edifici principal, hi destaquen dues obertures. Un balcó amb barana de barrots de ferro simple, amb obertura d’arc conopial amb decoracions motllurades, i decoracions a la pedra imposta. La segona obertura, una finestra amb ampit i brancals motllurats, i decoracions al lateral.
Al cos principal se li adossa un altre d'allargassat al costat de llevant, amb un garatge a la planta baixa, i una terrassa i galeria al pis superior. Presenta una coberta a dos vessants i el carener paral·lel a la façana.
En l’extrem sud-est del conjunt principal, hi trobem una antiga cabana de planta quadrada, sense obertures, de doble vessant, i amb una entrada d’arc escarser. A la part posterior de l’edificació és visible la construcció en tàpia. L’interior està dividit en diversos espais.
Tocant a la cabana, hi trobem una bassa.
Finalment, una edificació allargassada, al llarg de l’Avinguda Riambau, formada per diversos espais i zones productives, amb planta baixa i pis, que es correspon a un antic taller de fusteria.
A l'interior de la masia hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu del Carme.
El mas Riambau s’emplaça el sector històric de Tona, als peus del Pla del Castell, formant part d’un conjunt històric i arquitectònic del Barri, amb orígens al segle XI, juntament amb l’església de Santa Maria del Barri (Santuari de Lurdes), el mas Barri, can Postius i mas Gravat.
Història
El mas és documentat des del 1263. Originàriament s’anomenava mas Sala però a partir del segle XIV va prendre el nom de l'actual. Depenia, aleshores, de la família de cavallers Altarriba, de Sant Martí de Riudeperes (municipi actual de Calldetenes).
Al segle XIV, el mas Riambau es va quedar diversos masos de la zona del Barri, deshabitats a causa de la mortaldat i les emigracions per la fam i les epidèmies. La família Riambau va anar prosperant econòmicament i socialment.
Els Riambau van acabar emparentats amb la família Barri o Desbarri, amos del mas Barri. A mitjan segle XVI l'hereu Miquel Riambau, fou batlle de Tona. Posteriorment, el mas Riumbau es reedificà vers el 1650, moment en què es van adquirir noves terres.
L'actual masia correspon a les reformes realitzades entre els segles XVIII i XIX.
Algunes de cases del carrer de Tona, que es va formar entre els s. XVI i XVII, van ser construïdes en parcel·les venudes per Riambau.
A l’inici de la Guerra d’Espanya, el 1936, el mas fou confiscat pel comitè local de milícies antifeixistes, i el seu propietari, Jaume Galobart Santmartí, va ser assassinat. La seva mort va significar el desmembrament de les propietats de Riambau.
Bibliografia
LLEOPART Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.
PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 49-53.
PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.
PUIGFERRAT, Carles. (2011) “La dispersió de la col·lecció arqueològica i d’art del Mas Riambau”.Llibre de Tona. Tona. Pàgines 46-50.
