Mas Reig Santa Eugènia de Berga

Osona
Sala-d'Heures
Mas Reig, Teuleria de l'Aymerich. Trencant Crta. Sala-d'Heures s/n. 08507 Santa Eugènia de Berga.

Coordenades:

41.90569
2.2938
441428
4639546
08246-124
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Contemporani
XVIII-XIX
Regular
Presenta abandonament
Inexistent
IPA. ACCN.23961
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 002AR00025
Anna M. Gómez Bach

Petita masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia. Per les característiques constructives hi distingim un cos annexionat a ponent que s'embiga sota la mateixa vessant. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana presenta un portal d'arc de mig punt i diverses obertures totalment asimètriques. A tramuntana les obertures són petites .Davant la façana hi ha un cobert de pedra a una vessant. A l'interior de la casa hi ha una escala de pedra amb els sostres empostissats i encaironats. S'hi conserven fogons de pedra i una llac de foc. A les golfes hi ha l'antic graner amb les partions característiques. Es construïda amb pedra basta unida amb morter i afegitons de tàpia i totxo. L'estat de conservació és dolent. La porta, en la seva totalitat, està construïda amb 103 totxos, havent-n'hi de bisellats per agafar el punt de la volta. D'alçada mesura 2'34 m i d'amplada 1'55m. Els totxos de l'arc tenen una amplada oscil·lant entre 4 i 6 cm, mentre que els dels brancals tenen una llargada de 37 cm i una amplada de 19 cm. Amb peces escapçades, i en algun punt està arrebossat. La part inferior dels brancals està refeta amb totxos foradats. La seva integritat està en perill per l'estat d'abandó en què es troba. Es veu la porta si s'agafa un passatge que queda darrera un cobert. A l'entorn s'ubica una granja de bestiar boví. Masia construïda amb murs de pedra basta, tapia, arrebossat i totxo, amb bigues de fusta pòrtland i teules.

Masia la història de la qual ve unida a la de l'antic Mas Aimerich, els seus habitants eren alouers, conserva les restes d'una possible torre de defensa datada XII-XIII. Al segle XIV és un dels masos remences, a mans de Bernat de Vilademany, tal i com consta en un document del 1345. La seva característica principal és la situació jurídica, el remença com a home propi i afocat d'un senyor que té el domini directe sobre d'immoble amb què es relaciona el remença, estant subjecte a tot tipus de drets senyorials i mals usos "in manso Reig quam tenet et exolit Raimundus Reig constitutis in parrochia Sancte Eugenia de Berga cum medietate quam habeo et hominibus et mulieribus, domibus, honoribus et possessionibus", en aquesta mateixa situació es troba el mas Alió de Santa Eugènia també de Bernat de Vilademany.En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, aquest és el cas del mas Reig, que té lo dit Eimeric que pagava 1 diner a la talla de 1422. I tot i que aquest mas apareix poc documentat en època medieval si que ho farà en època moderna, on en la Consueta de 1639 consta que era de l'Aimeric de Riudeperes i tenia units els masos Alió o de na Cília de Berga i Torrent. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareixen dos caps de casa, en Joan Vivet, masover del Reig i en Julià Pou, també masover del mas Reig. Aquest mas era masoveria de l'Aimeric i conserva grosses lloses de pedra que semblen indicar la presència d'un antic molí. Un fadristern del mas, Rafael Reig, vers el 1500 va entrar per pubill al gran mas Real de Taradell, que a partir d'aleshores es va convertir en el mas Reig i Real o simplement Rei. El mas molt aviat va passar a ser una masoveria del mas Aimerich, i per això no es va renovar. Sobre la porta hi ha una finestra, amb brancals i llinda de pedra, sense cap inscripció. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el Mas Reig i la Teuleria tenien 9 i 4 habitants respectivament. El llinatge es manté des d'aquestes dades fins l'actualitat.

Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: "Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella". Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: "Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga". DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. GRACIA, E. (1989). Estructura agrària de la Plana de Vic al segle XIV. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona: 45-46. TORRENT, C. (1981). Mas Reig. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.