Mas Mitjà Santa Eugènia de Berga

Osona
La Serreta
Trencant a la B-520, Làctics Santaeugènia. 08507 Santa Eugènia de Berga.

Coordenades:

41.91837
2.27744
440083
4640965
08246-122
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
XVII
Regular
La vegetació la cobreix en part
Inexistent
IPA. ACCN:23957
Fàcil
Sense ús
Privada
Làctics Sta. Eugènia. SL. Crta. Arbúcies. Km.1. 08507 Santa Eugènia de Berga.
Anna M. Gómez Bach

Edifici civil, situat en una petita elevació al mig del sector de conreus a la part nord-est del terme i format per un cos rectangular, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, aquesta té al seu davant uns porxos i tres cossos sostinguts per pilans, un d'ells cobert a manera de galeria. La masia presenta una planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, la qual té porxos adossats, sostinguts per pilars. A la part dreta hi ha un pont que comunica amb la capella de la Concepció. L'edifici és bastit amb pedra, calç, tàpia i maó més embigat de fusta. A la part posterior hi ha un portal tancat amb la lliça. La masia presenta un estat d'abandó. El mas amb una llargada de 13 m i una amplada de 14,80 m, està format de planta baixa i dos pisos. La coberta de teula àrab i amb l'ús de bigues de fusta és de dues vessants. Enganxada a la façana principal hi ha un porxo, que té una amplada de 4 m, i la teulada a una sola vessant. Alhora presenta dos contraforts, un a cada extrem de la façana principal. Davant hi havia hagut una bassa, d'ús exclusiu del bestiar de la casa, i també d'era amb el paviment fet de llosa de pedra. A l'esquerra del mas hi ha un cobert que era la cort dels porcs, mentre que a la dreta queda la capella. Per la part de darrera hi ha enganxada la casa de cal Teuler, a la que s'accedeix per aquesta façana. Estava formada de planta baixa, dos pisos i golfes i feia les funcions de graner. La distribució de les obertures, de construcció senzilla és irregular. Aquesta casa havia disposat d'una bassa, avui tapada i d'ús exclusiu per al bestiar. Per la part posterior hi ha nombrosos arbres i arbustos que tapen parcialment la visió del mas. A prop del mas hi ha un cobert que servia per guardar el bestiar, però antigament havia estat un forn de cocció de teules, del qual no en queda res. A la dreta de la capella hi ha les restes d'un cobert, aterrat. La teulada presenta mol mal estat de conservació, han caigut les teules de les puntes i, també en alguns punts, no hi ha canaleres. Si bé les parets aparenten solidesa, el fet que a la casa no hi visqui ningú aguditza els problemes de conservació. En la construcció es van emprar diversos materials: tapia, maó i pedra del país; també destaca l'ús de les pedres cantoneres al xamfrà del que és pròpiament el mas.

A la part dreta del mas, i comunicada per un pont, hi ha la capella de la Mare de Déu de la Concepció, ara sense culte, i que al 1857 la seva propietària Maria de Ferer, Marquesa de Puerto Nuevo, va demanar permís al Bisbe de Vic, per poder-hi celebrar culte.

El mas Mitjà no consta amb aquest nom en els antics fogatges i talles del segle XV i XVI i no apareix en la documentació eclesiàstica o municipal fins avançat el segle XVII. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 consta que tenia units els masos Soquerrats i Despols. A la part dreta del mas, antigament comunicada amb aquest per un pont, hi ha una capella sense culte dedicada a la Mare de Déu de la Concepció. Una cabana i altres edificacions annexes complementen aquest mas, que sembla edificat bàsicament en el segle XVIII. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que Masmitjà tenia 12 habitants. El mas fou casa natal de l'historiador franciscà Josep M. Pou i Martí i de Magdalena Mitjà, mare de Sant Miquel dels Sants. D'altra banda, a pocs metres de la masia hi ha un petit oratori a Sant Miquel dels Sants, aixecat vers el 1862 per la propietària Maria de Ferrer, Marquesa de Puerto Nuevo. La finca també havia estat de la família Ubach.

Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: "Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella". Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: "Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga". TORRENT, C. (1981). Mas Mitjà. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.