Mas Manolo - Mas Vicari

Caldes de Montbui

Vil·la romana documentada estratigràficament amb sis fases d'ocupació. L'excavació de la primera de les sis fases documentades es dugué a terme durant els anys 1992 i 1993. En aquesta es detectaren restes de tres forns excavats a l'argila natural. D'un només es conservava una petita part de la solera Els altres dos estaven gairebé sencers. Segurament aquests forns fossin utilitzats per a la cocció de vaixella de taula i cuina. El marc cronològic no es pot precisar amb exactitud però es podrien englobar dins el segle I dC. Degut a la gran quantitat de fragments d'àmfores de vi de tipologia Pascual 1 i Dressel 2-4, alguns d'ells amb defectes de cocció fa pensar en l'existència d'un forn de producció, però malauradament no s'ha pogut localitzar.
La segona fase, es localitza cronològicament al final del segle I. Per les restes trobades es pensa que hi hauria hagut canvis en l'organització de l'espai, destinant-se bona part del que havia de ser el nucli central excavat en un extens magatzem de "dolia", dels quals resten només els forats de les tenalles. Només en dos casos s'han documentat les restes "in situ" de les gerres. Aquest magatzem demostra que hi hauria hagut una producció agrària important, així com el fet que s'elaborava i comercialitzava aquest producte i que tenia la capacitat de produir els "dolia" necessaris per a l'emmagatzematge. Segurament va funcionar fins ben entrat el segle II.
En la tercera fase excavada, es constatà un terraplenament i una nova localització de les tenalles, documentant-se unes 80 restes de "dolia", que, sumades a la fase anterior, superen les 200 unitats. Segurament es realitzava algun tipus de comerç d'oli, vi o cereals. A l'altre costat de la carretera, es localitzà un forn de planta quadrada i doble nau. Les seves característiques fan pensar en una producció de volum considerable tant per les mesures com per la quantitat de peces. La cronologia inicial del forn marcada pel material amortitzat en la seva construcció, el situava en el segle II. Pel que fa a la quarta fase, aquesta ha quedat documentada per diversos murs dispersos amb zones pavimentades amb calç. El material trobat entre la calç dels paviments situaria aquesta fase entre el final del segle III i el segle IV.
Pel que fa a la quinta fase, s'hauria datat a partir de tres dipòsits pavimentats amb "opus signinum" que no pogueren acabar-se d'excavar en la seva totalitat i que haurien funcionat durant el segle IV.
En la sisena fase d'ocupació, es constaten sis enterraments, de les quals quatre tombes presenten coberta de doble vessant, una de cista i una indeterminada Les sepultures no presentaven ni aixovar ni material residual. Les restes òssies estaven força deteriorades i en alguns casos es detectaren remocions d'enterraments anteriors.
Segurament es tractés d'una explotació agrària destinada al comerç, sobretot durant els segles II i III dC, moment en què es documenten els magatzems de "dolia". La possible presència d'un forn d'àmfores de vi presentaria ja una producció important al segle I dC.
Pel que fa a les fases posteriors, no sembla perdre el caràcter industrial. També s'han pogut documentar clarament forns de ceràmica de cuina i de taula així com de materials constructius (totxos, tova, etc). La gran quantitat de fragments d'àmfora, algunes d'elles amb defectes de cuita, fa pensar en l'existència d'un forn destinat a la cocció d'aquest material.