MAS LLORETÓ Copons

Anoia
Mas Lloretó-Camí de la Roda, 08289
Al nord del terme municipal de Copons, prop del terme de Veciana
494m
08071-82
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Contemporani
Popular
XVIII-XIX
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. Cad.: 002101300CG71D
Adriana Geladó Prat

Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per dos cossos adossats i dos volums auxiliars aïllats, que actualment està segregada en dos habitatges diferenciats. Compta amb una tanca de pedra que delimita l'entorn de la masia del camí. Per accedir al interior hi ha un gran portal d'arc escarser bastit en maons, protegit per un voladís de teula àrab de dues vessants. L'edifici principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc escarser reformat. De fet, totes les obertures de la construcció són rectangulars i han estat reformades també. L'altre volum està adossat a la banda de llevant del principal. Presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis, amb obertures rectangulars reformades. Davant la façana principal hi ha dos volums aïllats de planta rectangular, amb les cobertes d'un vessant i que en origen estaven destinats a les tasques agrícoles.
La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de manera regular.

La primera referència documental relacionada amb la masia és de l'any 1825. Es tracta del testament de Josep Lloret i Jayme, el qual deixa en herència al seu fill Roc, la casa, un molí fariner (anomenat molí de Dalt del mas Lloretó) i uns 60 jornals de terra. A mitjans de segle, en el llibre d'Amillaraments de l'any 1854, apareix el sobrenom de Lloretó en referència al cognom dels propietaris. Posteriorment, la finca es dividí l'any 1866 en dues, quedant el molí integrat en la propietat dels Lloret. Bonaventura Sellés, el propietari de l'altra part de la finca, tenia el dret de moldre el blat al molí. Al marge del molí fariner, la finca també integrava dos molins més (en aquest cas, peladors de gra) les restes dels quals encara es conserven. Es tracta del molí de Baix del mas Lloretó i del molí del Plomissó.
Entre els anys 60 i 70 del segle XX, un descendent de la família Lloret va obrir un berenador al mas que va estar en funcionament fins a l'any 1987-88. Encara es conserven les graelles i construccions bastides per desenvolupar aquesta activitat.
Actualment, la finca ja no pertany a cap membre de la família Lloret.

MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí Lloretó de Dalt. Molí núm. 1. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit].
RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].
SOTERAS CORBELLA, Montse (2009). "Masies i veïnats de Copons II". Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 6-7.