La primera referència documental relacionada amb la masia és de l'any 1825. Es tracta del testament de Josep Lloret i Jayme, el qual deixa en herència al seu fill Roc, la casa, un molí fariner (anomenat molí de Dalt del mas Lloretó) i uns 60 jornals de terra. A mitjans de segle, en el llibre d'Amillaraments de l'any 1854, apareix el sobrenom de Lloretó en referència al cognom dels propietaris. Posteriorment, la finca es dividí l'any 1866 en dues, quedant el molí integrat en la propietat dels Lloret. Bonaventura Sellés, el propietari de l'altra part de la finca, tenia el dret de moldre el blat al molí. Al marge del molí fariner, la finca també integrava dos molins més (en aquest cas, peladors de gra) les restes dels quals encara es conserven. Es tracta del molí de Baix del mas Lloretó i del molí del Plomissó. Entre els anys 60 i 70 del segle XX, un descendent de la família Lloret va obrir un berenador al mas que va estar en funcionament fins a l'any 1987-88. Encara es conserven les graelles i construccions bastides per desenvolupar aquesta activitat. Actualment, la finca ja no pertany a cap membre de la família Lloret.
