Mas les Feixes Sant Joan de Vilatorrada

Bages
Sant Martí de Torruella
Crta. de Manresa a Cardona, km. 7'5, s'ha de seguir el trencall a l'esquerra

Coordenades:

41.77635
1.78585
399095
4625657
08218-34
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Modern
Contemporani
Popular
XIX
Bo
La casa no ha patit reformes estructurals en els últims cinquanta anys
Inexistent
Ref. Cadastral: 0020040 00CG92F 0001 QS
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 007A00023
Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro)

Conjunt arquitectònic format per la casa de les Feixes i algunes dependències annexes. La casa és una construcció de planta rectangular coberta a dues aigües amb teula. La façana principal és orientada a llevant, obrint-se un portal adovellat que dóna accés a la casa. El conjunt de la casa és format per Planta baixa, pis principal adequat com a vivenda i golfes. Encastat a la façana es pot apreciar un sagrat cor i les restes d'un antic rellotge de sol. Adossats a la façana de ponent es troben uns antics coberts de planta quadrada coberts també a dues aigües que arriben fins l'alçada del primer pis de la casa. Aquests coberts cobrien antigament un forn de pa, una premsa de vi i unes tines. Tot aquest conjunt interior va ser enderrocat cap als 60, construint-s'hi uns moderns garatges. Sorgeix d'aquest cobert un mur que tanca el conjunt de la casa per la banda de migdia donant la volta i incloent-hi la façana principal, cercant d'aquesta manera pràcticament tot el conjunt de la casa. Aquest pati que envoltava la casa era ple d'antigues corts per animals que van ser enderrocades cap al 1960. A la façana nord s'adossa una antiga cisterna d'aigua que conté una llinda amb el nom de Francisco Iglesias i amb la data de 1876. Complerta el conjunt una barraca de planta quadrada construïda vora el riu a principis del segle XX destinada a guardar les eines dels horts. Dintre de la barraca es conserva un pou circular.

No es conserva cap col·lecció de documents ni de fotografies antigues de la casa. Dins de la propietat tampoc no es conserven tines ni barraques de vinya. A peu de la carretera encara existeix l'antiga font de les Feixes, encara que no es coneix ben bé si està ubicada dins de la propietat de les Feixes o de la Casa Gran. Els propietaris conserven alguns elements que cal tenir en compte: 1./Una màquina de ventar. 2./ Una màquina de tallar herba. Cal esmentar també que segons informació oral dels actuals propietaris l'aigua del pou que encara existeix dins la barraca vora el riu era extreta mitjançant un sínia moguda per força animal. Aquesta sínia conduïa l'aigua fins els horts. Segons una altra informació oral dels actuals propietaris a la confluència de la riera de les Feixes amb el riu Cardener existien fins fa uns anys forats excavats a la roca vora el riu que podrien ser senyals de restes d'una antiga resclosa (Molí medieval del Gual Pedregós). Tot aquest paratge i les possibles restes van desaparèixer quan als anys 90 van arranjar els marges del riu.

El mas les Feixes apareix documentat al segle XVI en ocasió al fogatge del 1553 quan la casa apareix habitada per Joan Feixes (AA.DD, 1984), i novament al cens del 1718 apareixent Josep Feixas com a propietari (AA.DD, 1984). També es conserva l'inventari fet per Pere Joan Feixes el 1635 on es fa relació dels bens materials de la casa (AA.DD, 1984). En aquests moments el mas encara comptava amb la propietat del molí ubicat molt a prop de la casa i anomenat llavors Molí de les Feixes. Aquesta situació canvià a partir del 1665 en que Joan Feixes, propietari de la casa i usufructuari del molí, el ven a un paraire de Santpedor (AA.DD, 1984). Bona part de l'economia del mas devia assentar-se a partir del segle XVIII en el cultiu de la vinya, ja que les referències documentals a partir d'aquests moments estan lligades a aquesta activitat, així es coneix l'acta d'assentament que els propietaris de la casa -Joan i Josefa Quinquer i Fexas- fan a un pagès anomenat Joan Botifoll en una peça de terra del mas per plantar-hi vinya. A partir d'aquest moment el cognom de la família passa a ser el de Quinquer, i així és com apareixen a la consueta parroquial de Sant Martí del 1800 (AA.DD, 1984). Malgrat tot les dificultats econòmiques devien ser patents ja que el 1812 els propietaris han de recórrer a signar una carta de gràcia sobre bona part de les terres plantades de vinya a favor del fabricant de Manresa Francesc Cots (COMAS, 1988) iniciant així un procés successiu de compres i vendes que ha perdurat fins aquest segle. La casa va ser propietat de la família Iglesias fins el 1955 en què es va vendre als propietaris de la casa de Cal Bernades de Casserres. L'any 1958 va ser comprada per la família Moncunill que és l'actual propietària.

Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.