MAS GELABERT / CAN GELABERT / EL GELABERT Copons

Anoia
Vinya del Sabater-Balç d'en Fitó, 08289
Al nord-oest del nucli urbà, sota el Balç Fitó i al nord de la Vinya del Sabater
475m
08071-69
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Popular
XVII
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. Cad.: 000701700CG71B
Adriana Geladó Prat

Masia aïllada de grans dimensions, formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta força irregular, amb un pati delimitat per aquestes construccions. L'edifici principal és de planta rectangular, està distribuit en planta baixa, dos pisos i golfes, i presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a ponent. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i han estat reformades. Destaca el portal d'accés allindat situat a la façana de ponent i la característica galeria de la façana de migdia. Està formada per tres arcs escarsers sostinguts per pilars quadrats, amb les impostes motllurades. La galeria té sortida a una terrassa descoberta ubicada a la cantonada sud-oest de l'edifici. Adossats a la banda de ponent del volum principal hi ha dos petits cossos rectangulars amb teulades d'un sol vessant, destinats en origen a les tasques productives del mas. Presenten portals rectangulars amb llindes de fusta. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un volum de planta rectangular que integra un passadís bastit en pedra, el qual dóna accés al pati tancat des del nord. Aquest passadís s'obre mitjançant dos arcs rebaixats bastits amb pedra disposada a sardinell i està cobert per una volta de mig punt. Al interior es conserva el mecanisme d'una antiga premsa. Al costat hi ha un cobert rehabilitat de planta rectangular, amb la teulada de dues vessants sostinguda per un pilar central.
La construcció és bastida en pedra desbastada i sense treballar, lligada amb morter de calç i disposada de manera regular.
A la banda de llevant de l'edifici principal hi ha un volum aïllat de planta rectangular, amb la coberta d'un sol vessant, que es troba força enrunat.

Segons la documentació escrita conservada per la família que sempre n'ha tingut la propietat (els Tudó), la masia de can Gelabert ja estava consolidada a principis del segle XVII. L'any 1671 hi ha constància documental del molí fariner, les restes del qual estan situades sota de la casa. I a finals de segle s'inicien les primeres disputes amb els propietaris de cal Torra de la Masia, per la utilització de l'aigua de la riera de la Fontdolla (actual riera Gran) pels seus molins.
Sembla que les terres del mas sempre es van dedicar al cultiu de la vinya fins a l'aparició de la fil·loxera, entre 1887 i 1890, que acabà amb la producció. Posteriorment, una part de la vinya es va replantar de nou amb ceps americans i també es va iniciar el cultiu de cereals.
Aproximadament des de l'aiguat de l'any 1914, que inutilitzà el molí definitvament, fins l'any 1944, a la masia hi van haver masovers. En aquesta època, la família Tudó marxà de Copons.

MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Gelabert. Molí núm. 6. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit].
MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2004). "Molí del Gelabert". Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 2.
RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].
SOTERAS CORBELLA, Montse (2009). "Masies i veïnats de Copons (II)". Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 6-7.