Mas el Camps
Sant Vicenç de Torelló

    Osona
    Camí del mas el Camps
    Emplaçament
    Des del nucli de Sant Vicenç, cal seguir per l'avinguda del Castell per un camí sense asfaltar.

    Coordenades:

    42.06673
    2.27002
    439608
    4657443
    Número de fitxa
    08265 - 6
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 23830
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    08265A001000200000RE
    Autoria de la fitxa
    Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn

    La masia del Camps està situada al nord del nucli de Sant Vicenç, al camí que continua per l'avinguda del Castell. És un edifici aïllat de planta irregular i dues crugies. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés és d'arc de mig punt adovellat i es troba descentrat en el frontis. Sobre el portal hi ha un finestral d'arc pla arrebossat. La part de ponent del frontis està definida per un cos quadrangular en forma de torre, de tres nivells d'alçat i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Entre les obertures que presenta, la majoria amb llinda de fusta, destaca una finestra orientada a migdia amb la llinda de pedra inscrita amb l'any "1641" amb una figura en forma de calze intercalada. La resta d'obertures d'aquest volum són ceràmiques amb llinda de fusta, algunes de les quals són de factura moderna. El segon volum està adossat a la façana de llevant de forma perpendicular. Consta de planta baixa i pis i té el carener paral·lel a la façana. La part frontal està caracteritzada per una galeria horitzontal de dos nivells que queda suportada amb bigues de fusta i un pilar circular al centre fet de pedra lligada amb morter. Davant d'aquest cos hi ha un pati que queda tancat per un baluard, obert amb una portalada amb pilars ceràmics i una llinda de fusta, que està situada davant del portal principal del mas. Les obertures de la façana posterior són també amb llinda de fusta, algunes amb brancals ceràmics de factura moderna. El revestiment dels murs és arrebossat amb morter. A l'entorn del mas hi ha diverses dependències agrícoles modernes.

    Els orígens d'aquest mas es podrien remuntar al període medieval, ja que durant el segle XIII ja existia a Sant Vicenç una masia anomenada Camps (SOLÀ, 1948: 124). L'any 1416, Ramon de Camps estableix a Francesc ça Torra unes terres pertanyents al Mas de Camps que, entre d'altres, afronten amb les propietats de Grau Amalric i el mas Andreu. Més endavant, en el fogatge de l'any 1553 hi torna a constar la casa, quan era habitada per Jaume Camps. Uns anys més tard, vers el 1573, Joan Camps es casa amb Dionisia Cortada, del Mas Cortada d'Orís. El nebot de Dionisa, Silvestre Cortada, es casarà l'any 1608, en segones núpcies, amb la Maria Vilar, del Mas Vilar de Sant Vicenç. Un fill del Mas Amalric, en Pere Amalric, es va casar amb la Violant Camps l'any 1562. Més endavant, les famílies Amalric-Camps quedarien emparentades de nou, ja que l'any 1614, Jeroni Amalric va casar-se amb la Marianna Camps. Des dels seus orígens, el mas ha estat reformat en diverses ocasions, entre les que destaca la del segle XVII, tal com ho testimonia la llinda inscrita. A principi del segle XVIII, Vicenç Camps promet a Sant Fortià una quartera de blat anual perquè la pedra no li torni a pendre la collita. En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Esteve Camps.

    Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
    Pergamins de la Cúria del Castell de Torelló (de l'any 1381 al 1416). Torelló: Publicacions de l'Associació d'Estudis Torellonencs (1988).
    SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina.
    TORRES, X. (1995). La Vall de Torelló als segles XVI i XVII: una història de paraires i bandolers. Vic: Eumo Editorial.