Conjunt format per quatre sepultures i una sitja isolada, situat al costat del Mas Camaró, en un context de camps de conreu i bosc. El Mas Camaró es troba al quilòmetre 8 de la carretera d'Igualada a Vilafranca del Penedès, a pocs metres a l'oest de la caseta que hi ha al peu de la carretera, en una forta corba d'aquesta i en un turonet. El jaciment es localitza aproximadament a 1quilòmetre del conjunt de sitges del Camaró (o Pla de les Sitges). Amador Romaní, en el seu "Atles" inèdit conservat al Museu de Capellades, parla de dues sitges. L'any 1984, durant la visita a aquest lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, només se'n localitzà una. Romaní també parla de les restes d'uns fons de cabana, que sembla que en realitat serien possiblement les restes d'unes sepultures excavades al travertí i en part molt destruïdes. Per tant, el conjunt està format per les restes de quatre sepultures i una sitja, tot excavat al travertí on està assentat el Mas Camaró. La sitja localitzada està situada a l'oest del mas, oberta al travertí, i actualment revestida interiorment amb ciment i plena de pedres i deixalles. A l'extrem est de la casa hi ha un grup de quatre sepultures molt destruïdes, obertes al travertí del turonet. Una d'elles té forma de "banyera", amb els extrems arrodonits i la capçalera més ampla que el peu. Aproximadament tindria, car està en part destruïda i partida (el bloc està caigut a la part baixa del turonet), una llargada de 2'05 metres, una amplada de 0'50 metres i una fondària d'uns 0'42 metres. La seva orientació és est-oest, amb el cap a l'oest. La segona sepultura seria més o menys rectangular, amb angles arrodonits i conservant un encaix per a la llosa. Es fa difícil donar-ne les mides, ja que manca un bon tros de la mateixa. La seva orientació també seria est-oest. Resten dues puntes de dues sepultures més amb la mateixa orientació. Durant la visita del 1984 no s'aprecià superficialment cap element material arqueològic. Per la morfologia de les tombes, la cronologia del jaciment es pot fixar aproximadament vers els segles VIII-IX. És possible que en aquest indret hi hagués un lloc d'habitatge alt-medieval, del qual no han perdurat les seves estructures. Durant la visita al jaciment l'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder localitzar la sitja revestida de ciment situada al nord del mas, aproximadament a uns 10 metres de la casa, la qual estava tapada per unes fustes per tal d'evitar accidents. Les restes de tombes es troben al sud de la masia, a uns 10 metres dels seus murs, en el punt on acaba la plataforma de travertí on està assentat el mas. Un bloc de travertí que es va desprendre de la plataforma, mostra les restes del cos d'una de les tombes. CC.AA. (1991)
