Mas de Sant Miquel

Santa Maria d'Oló

Per aquest altiplà hi passava el camí que anava cap a l'Estany, que era també un dels ramals de la ruta catalana del camí de Sant Jaume, concretament el que passava per Girona, Vic, Manresa, Montserrat, Igualada i Lleida i que està documentat al segle XIV, ja que el mateix rei Pere III el Cerimoniós va fer aquest camí. Sembla que en el tram del Moianès l'itinerari venia de l'Estany i continuava cap a Rojans, el mas la Careta i Artés. Això, junt amb les bones vistes de l'indret cap al nord, sobre la vall de la riera d'Oló i fins el Pirineu, ajuda a explicar l'existència de l'església romànica de Sant Miquel. I el mas que va adoptar el mateix nom devia sorgir posteriorment. Les primeres notícies es refereixen a l'església, que era una simple capella rural i ja està documentada el 1130. Al principi es coneixia com a Sant Miquel d'Olzinelles, però després aquest topònim es va perdre. Al segle XIII l'església s'esmenta en testaments de la família dels Oló, que eren els senyors del castell.
Pel que fa al mas pròpiament, en la llista dels caps de família que van assistir a una reunió per tractar de la redempció del terme d'Oló l'any 1394 hi figura un tal Bernat de Sant Miquel. Cal suposar que era l'hereu del mas en aquell moment. En el fogatge de 1515 hi consta "la casa d'en Sant Miquel", i en el fogatge de 1553 hi apareix "Benet Sanct Miguell". Així doncs, es pot deduir que el mas és d'origen medieval, que molt probablement ja devia existir amb anterioritat al segle XIV i que els propietaris eren la família cognominada Sant Miquel. Com és de suposar, l'església estava molt vinculada al mas. Així ho demostra el fet que, el 22 de novembre de 1608, l'aleshores propietari, Esteve de Sant Miquel, va firmar un contracte amb el pintor Joan Belill per pintar i daurar un retaule dedicat al sant titular de la capella. Aquest retaule es va fer, però no s'ha conservat. El fet sorprenent és que l'obra s'havia de pagar totalment en espècies; concretament, es valorava en dotze quarteres de forment i un porc a elecció del pintor, que s'havia de donar per la festa de Nadal. Joan Belill era un pintor i daurador mallorquí, nascut a Alcúdia, que s'havia establert al Bages i va treballar en aquesta zona i també al Moianès. Precisament aquests anys, entre 1607 i 1610, va treballar també en altres esglésies de la parròquia (GALOBART, 1996: 71-81).
A finals del segle XVII la capella i el mas Sant Miquel eren propietat de la comunitat de beneficiats de Moià. Al segle XVIII es van portar a terme reformes importants tant al mas com a l'església. Segons les inscripcions conservades, entre 1716 i 1735 la casa es va ampliar per la façana de ponent i va adoptar l'aspecte uniforme actual. És interessant l'escut que es pot veure a la dovella central del portal, amb una sanefa laberíntica que cal suposar que era l'emblema de la comunitat de beneficiats de Moià. En la tradició oral hi ha que afirma que el mas hauria servit com a hospital per a monjos o eclesiàstics. Sigui com sigui, els beneficiats de Moià van ser-ne els propietaris fins el segle XIX. Després Bonaventura Vilaressau va comprar el mas i el 1857 va refer l'església. El bisbe l'autoritzava per poder celebrar-hi missa, cosa que es feia només un cop a l'any, per la festa del seu patró. Ja a principis del segle XX el propietari sembla que era un tal doctor Feliu, de Cardedeu. Entorn de la dècada de 1910 hi va arribar com a masover el pare d'Antonio Noguerola, que s'hi va estar fins els anys 1930 o 40. Antonio, el fill, en va marxar quan tenia 11 anys. Llavors el mas que restar abandonat, igual que l'església.
Més endavant van comprar aquesta finca i la de Torigues els germans Martínez, propietaris d'una serradora a Manresa, a la Pujada Roja. Posteriorment la va comprar Joan Casanova (propietari d'una empresa de materials per a la construcció). I el 2013 la va comprar Oriol Garriga, originari de Granollers, que hi està portant a terme un interessant projecte per crear un celler de vins amb la marca "Celler Sant Miquel d'Oló". En aquests darrers anys ha construït les naus del celler semisoterrades, ha consolidat estructuralment el mas i el 2014 va fer restaurar l'església. En la intervenció, que va comptar amb la participació de l'arqueòleg Eduard Sánchez, es va refer la teulada i el campanar d'espadanya.