Mas Cornadelles
El Pont de Vilomara i Rocafort

    Bages
    Turó de Cornadelles
    505

    Coordenades:

    41.69794
    1.9352
    411399
    4616787
    Número de fitxa
    08182 - 268
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVI-XIX
    Estat de conservació
    Dolent
    Pràcticament enrunat en la seva totalitat. Només conserva una paret dreta.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08181A001000210000OS
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Restes d'un antic mas ubicat en una solera, dalt d'un turó de 493 metres d'alçada que consisteixen en un mur mestre de la casa, d'uns quatre metres d'alçada i d'altres arranats lligats amb argamassa. S'hi observen els encaixos per contenir el bigam de la planta pis i per sobre resten dues obertures a mena d'espitlleres amb els carreus ben perfilats i una llinda al damunt. Al voltant hi ha les restes del que haurien estat les diverses dependències pròpies d'aquests masos.

    Des del Mas de Casassaies es pot veure una part de les restes del mur més alt que queda dempeus. Els accessos estan totalment emboscats per brolla de romaní, argelaga i pi bord o blanc (Pinus halepensis).

    En un document del segle XIV, datat de l'any 1305 concretament s'esmentaria un tal Ferrer de Cornadelles, cap de família que viuria en aquesta propietat. Un segon document, aquesta vegada datat l'any 1317, dotze anys després, esmenta com a propietari en Guillem Cardanyeres, que Miquel Ballbé interpreta com un error de transcripció. De l'any 1635 hi ha un tercer document on Cristòfol Puig de Mura, confessa que en el terme de Pont té un manso llamado Las ses Cadanyeras, que vol fer donació al monestir de Sant Benet de Bages. Segons manifesta Ballbé, en algun moment aquest mas hauria estat propietat de Can Casassaies.

    BALLBÉ i BOADA, Miquel (2000). Topònims de Sant Llorenç de Munt i rodalia. Pàgs. 48 i 153. Ed. Centre Excursionista de Terrassa i Diputació de Barcelona.
    BALLBÉ i BOADA, Miquel (1998). El Pont de Vilomara i Rocafort. Aspectes històrics. Pàgs. 82 i 83. Ed. Centre d'Estudis del Bages.