En època medieval el nom del mas era Cumbasua i després va derivar a la forma actual: Comasua. Els senyors alodials eren la família manresana Andreu, que tenien diversos masos a Guardiola. El 1283 Romeu Andreu estableix el mas a Guillem Pasqual amb el pacte que hi faci estada continuada al llarg de sis anys. Entre els censos que haurà de pagar s'especifica que hi ha els drets dels aglans i totes les oliveres. El 1293 (un cop transcorreguts els sis anys pactats amb Guillem Pasqual) es documenten nous estadants al mas: Romeu Andreu el dóna en possessió a Bernat de Cumbasua. El 1316 Bernat de Cumbasua és mort i el seu fill Guillem liquida part d'un deute que havia contret son pare (CAPDEVILA, 2006: 72-73). L'any 1325 Guillem de Comasua ven el mas al seu germà Bernat, i en aquest moment es realitza un inventari de tots els béns de la propietat, del qual es dedueix que produïa una quantitat de vi important. El 1329 el mateix Guillem va vendre a un habitant de Manresa una tina, probablement en una ubicació allunyada del mas. Entre d'altres béns de l'inventari apareixen dues truges, tres porcs blancs, 40 ovelles i 28 porcs i cabres, un ase, un pollí, una tina, una follatòria... (CAPDEVILA, 2006: 57-58, 135). D'altra banda, sabem que l'any 1346 una tal Saurina, la darrera donada de La desapareguda església de Santa Margarida, era filla de Guillem de Comasua (CAPDEVILA, 2006: 41). En canvi, en el fogatge de 1553 ja hi consta un resident amb un altre cognom: Salvador Canyelles (CAPDEVILA, 2006: 86). Als segles XVIII i XIX el mas va prosperar i s'engrandí, tal com ho demostren les construccions conservades, però no en tenim més notícies fins a l'actualitat, en què serveix com a segona residència.
