Mas Caselles
Fonollosa
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt arquitectònic format per la casa anomenada Mas Casellas, i un conjunt de dues tines ubicata llevant de la casa. El mas Casellas es correspon amb un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici és construït en mur de mamposteria irregular on es barreja pedra i alguns fragments de maó, amb les obertures reforçades per fileres de maó. L'edifici compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a llevant. L'accés a l'edifici es realitza a través d'una porta oberta al centre de la façana realitzada amb una arcada molt rebaixada feta a base de fileres de maons. Al primer pis s'obren dues fienstres i una finestra balconera, realitzada amb el mateix sistema d'obertures fetes amb filades de maons. Al nord de l'edifici s'adossa en perpendicular un cos rectangular cobert també a dues aigües destinat a magatzems i zona de treball. Complerta el conjunt un grup de dos tines de grans proporcions, aixecades dins a llevant del mas, protegides per un edifici a modus de cobert. S'accedeix a ambdues tines mitjançant uns graons d'escala. A llevant d'aquest cobert s'adosa un altre destinat a animals.
Destaca de tot el conjunt una llinda reaprofitada ubicada sobre la porta d'accés a una de les tines on es destaquen grabades una creu al centre, un símbol hexagonal a l'esquerra, i un sím bol vegetal a la dreta. Molt possiblement es tracti d'un carreu aprofitat com a llinda provinent de la veïna església i casa de la Pabordia. A l'interior de la casa es conserva en molt bon estat un forn de pa, i una premsa de vi, així com elements propi del treball al camp.
Història
Històricament el mas Caselles és un conjunt del segle XIX, sense gaire interés arquitectònic. Malgrat tot, es tracta d'un mas aixecat sobre les runes d'un altra casa més antiga, ubicada al nord de l'actual sobre la cinglera. Actualment només resten les runes de dita edificació.
Bibliografia
VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.