Mas Camp Rubí
Talamanca
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El cos principal el constitueix la casa. Té planta rectangular amb una tina adossada a la façana principal, a la cara nord. L'edifici és de planta baixa i pis noble, i té un soterrani en el qual hi ha el celler. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana est té un cos adossat tan sols a nivell de la planta baixa, mentre a oest la construcció va sofrir un canvi total amb la construcció d'un cos afegit de planta baixa i pis. A la cara nord, hi trobem el portal d'accés a la casa, format per un arc de mig punt adovellat situat al centre de la façana i suportat al seu damunt de dos brancals formats per carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats que destaquen damunt el parament irregular de la façana. La resta d'obertures de la casa, responen al patró de llinda que descansa damunt de brancals formats per carreus ben escairats, sobretot a la façana principal. En alguns casos, hi ha escopidors. Aquestes pedres treballades, també apareixen a les cantonades de la casa. L'aspecte originari de la composició de les façanes és alterat per les modificacions fetes en èpoques posteriors a les seves construccions. Aquest fet pot explicar la rara col·locació dels finestrals. Hi ha un cos annex fruit d'una ampliació de la casa. Aquest és de planta rectangular amb coberta de teula a tres aigües. Presenta dos nivells: la planta baixa, utilitzada com a magatzem, i l'alta, una terrassa coberta. Construït mitjançant carreus de pedra, té dues amplies obertures d'accés a la planta baixa. Una presenta un arc de mig punt adovellat, mentre que l'altre un arc rebaixat també adovellat. Entre les dues obertures, i un xic més alçada, trobem una finestra amb llinda de fusta sostinguda sobre brancals formats per petits carreus ben disposats. A la part alta trobem la successió de cinc petites pilastres de pedra. Són peces tallades a la part inferior que fan de basament a un petit pilar monolític a la part superior, llevat dels pilastres de la cantonada estan fets completament de peces tallades i un capitell. Sostenen totes elles l'estructura horitzontal de fusta de la imposta de la coberta. La planta baixa té un espai central que distribueix la casa. Habitacions als voltants, la cuina i unes escales que ens condueixen a un pis superior. El celler es troba al soterrani de la casa en molt bon estat de conservació. L'estructura encara és l'original, amb accés mitjançant una escala de cargol amb un pilar amb capitell fent d'ànima, i cobert per una volta rebaixada de pedra. En el seu interior encara es conserven en bon estat tres botes de fusta de 40 càrregues i amb els cèrcols també de fusta. Sembla que per la seva grandària foren construïdes a l'interior mateix del celler. L'antiga premsa del vi es troba just entrar a la casa, també en molt bon estat.
La grafia d'aquest topònim va sofrir una variació a finals del segle passat, ja que els documents més antics que ens parlen d'aquesta casa de pagès esmenten sempre el cognom Camrubí, Camprubí o can Rubí i mai l'actual, Camp Rubí. BALLBÈ (1997:95)
Història
Durant la repoblació al segle XI, alguns colons s'agruparen a la sagrera, però la majoria es dispersà en masies petites i aïllades organitzant l'explotació del territori. A l'edat moderna, i superada ja la pesta negra, les millores tècniques transformaren els petits masos medievals en grans unitats econòmiques: al primer pis, l'àrea productiva; al segon, la residència; i al tercer el rebost. Aquesta organització s'estendrà fins ben entrat el segle XX, quan la necessitat de continues inversions, els baixos preus dels productes del camp i l'imparable desenvolupament industrial conduirà al progressiu abandonament de les terres i en alguns casos, també de les pagesies. Sembla que la masia de Camp Rubí fou bastida al segle XIII o XIV, si bé la primera notícia no la trobem fins el segle XV. 1497 - En el fogatge d'aquest any apareix Salvador Camrobí com a propietari del mas. 1553 - En el fogatge d'aquest any, apareix Joan Camprobí com a propietari del mas. 1857 - Antoni Vilaseca fa donació al seu fill, Josep, pel matrimoni amb Antònia Sellarès, els dos de Talamanca, d'una terra de vinya de tres quarteres de sembradura de blat, anomenada Casamartina. Termeneja a orient i migdia amb honors del mas Sellarés, propietat de Melcior Sellarés, i a ponent i cerç amb terres del mateix mas Camprubí. La propietat paga la cinquena part dels seus fruits al mas Camprubí. 1862 - El llibre Traslación de Dominio nº19 ens descriu la propietat de la forma següent: "manso i heretat anomenada Camprubí, situada en el terme de Talamanca, termeneja a orient amb terres de Valentí Sellarés, a migdia amb Melcior Sellarés, a ponent amb les de Trullàs i a cerç amb honors d'en Francesc Vila". 1862 - En aquesta data es va fer la venda d'una peça de terra d'una quartera de sembradura de blat, propietat del mas Camprubí, en el lloc anomenat Casamartina. Per aquestes terres pagarà la 5ª part dels seus fruits a l'amo del mas esmentat. BALLBÈ (1997:95)
Bibliografia
BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià.
