Marge amb escala volada del Grau
Castellbell i el Vilar

    Bages
    El Grau
    283

    Coordenades:

    41.64523
    1.87217
    406078
    4611002
    Número de fitxa
    08053 - 319
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Modern
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Regular
    L'abandonament del conreu, potser alguna intervenció a la feixa superior ha provocat l'aparició d'un colador, que no és res més que una esquerda o crestall a proximitat del marge per la seva part superior originat perquè l'aigua s'ha emportat la terra estovada i s'ha escolat entre el reble, que acabarà sortint entre les pedres de la cara del marge, o per sota.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08052A005000180000OE
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Escala volada ubicada en un marge de pedra seca, en unes feixes abandonades arran de camí, a mà esquerra, pujant pel camí del Grau cap al Lledó, just abans d'arribar al mas Grau. Aguanta un bancal de terra erma on antigament s'hi havia plantat olivera i ametllers. Encara avui es poden observar un bon nombre d'ullastres que creixen en diferents indrets del turó. El mur on s'ha disposat l'escala, mesura uns 100 metres de llargària per uns 2,20 metres d'alçada aproximadament. Al mig d'aquesta paret, de molt bona factura, hi ha 6 graons de pedra distants de 30 centímetres cadascun. Aquests graons estan fets amb pedres allargassades encastades adientment, en el sentit oposat del mur i reforçades amb un contrapès col·locat a l'interior durant el rebliment. Si no tenen cap fissura ni cap punt feble, permeten accedir d'una terrassa a l'altra sense cap mena de dificultat. La vegetació actual i el gran nombre de bardisses seques impossibiliten verificar el seu estat real que a primer cop d'ull sembla bo. A mà esquerra, parcialment colgat hi ha una obertura de factura troncocònica, d'uns 30 centímetres d'alçada per 63 centímetres d'amplada i 1,10 metres de fondària, que a través d'una fotografia més antiga ha permès determinar que no es tracta ni d'un aixopluc ni d'una arnera sinó d'un amagatall per posar-hi les eines de treball (xapo, magalló, perpalina) i eventualment el càntir. A la llinda hi ha la data d'execució gravada: 1908.

    La segona fotografia ha estat cedida per Marcel·lí Puigdellívol i permet veure l'estructura que la vegetació actual amaga.

    Els elements més destacables en un paisatge amb un passat vitivinícola i de conreu d'olivera i ametller, com és Castellbell i el Vilar, són les construccions de pedra seca, els marges i les parets. Els marges o marjades de pedra són veritables murs de contenció de terres que configuren el paisatge en feixes, bancals o terrasses. Es construeixen allí on la pedra és fàcil d'obtenir i en pendents en què el conreu seria molt difícil o gairebé impossible. Els marges alhora són beneficiosos ja que tenen una funció de regulació hídrica important. Pel seu paper estructural i funcional, si no hi ha un manteniment en el temps, fa que els seu deteriorament pugui comportar canvis irreversibles en el sosteniment i la fixació del sòl.
    En els marges de gran llargària i desnivell, les escales volades són molt útils ja que faciliten la comunicació entre terrasses.