Margalló del Garraf
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El Margalló pertany a la família de les palmàcies, espècie Chamaerops humilis L. En català té diverses denominacions: Bargalló, garbaió, margallonera, palma d'escombreres o palmerola.
El margalló disposa d'una tija subterrània, però que sovint es fa arbre, i aconsegueix una alçada de prop de cinc metres. Viu gairebé a tota la costa ibèrica, però és al Garraf el lloc més al nord on se'l pot veure assilvestrat. Les seves fulles són com un ventall i les flors són molt nombroses i grogues, tant les femenines com les masculines. Els fruits del Margalló són dàtils de la mida d'una castanya, marrons o taronges, amb el pinyol molt dur. No es coneixen usos ni propietats medicinals especials. Floreix a la primavera i fructifica a finals de l'estiu i principi de la tardor.
El margalló és l'única palmera autòctona d'Europa, exceptuant la palmera datilera d'Elx, raó per la qual gaudeix de protecció legal. Aquesta protecció ha evitat les collites indiscriminades per a usos ornamentals que l'havien abocat al perill d''extinció. A països subtropicals, com el Marroc, el Margalló es troba en el seu ambient ideal, arribant a aconseguir alçades de fins a 10 metres.
Dels exemplars de margallons localitzats a Sitges localitzem en aquesta fitxa el margalló protegit per l'Ordenança municipal dels espais verds i l'arbrat de l'any 2007.
Història
A l'època romana, els fruits del margalló tenien gran reputació com a afrodisíacs. Més tard, se l'hi afegí un altre atribut: la ganduleria. Els brots són apreciats en amanides i les seves fulles són excel·lents per a l'elaboració d'escombres artesanals, indústria que abans estava molt arrelada al massís del Garraf. El fruit és un aliment apreciat per les guineus i les genetes, que escampen les llavors i fomenten la seva reproducció.
Bibliografia
BAYÉ I OLLÉ, Pere (2002). "Flora del Garraf". Puig de l'Aliga, 2. Grup d'investigadors de les Roquetes del Garraf.
BORREGO, J.C.; CARBÓ, P. (2004) "Guia de camp d'arbres, arbustos i altres plantes del Garraf". El Puig de l'Àliga: Vilanova i la Geltrú.
PASCUAL, Ramon (1990). "Guia dels arbustos dels països catalans". Pòrtic.
