Mare de Déu del Roser
Bagà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Talla de fusta de 1,70 m d'alçada de la verge del Roser. És una imatge amb característiques renaixentistes feta amb un únic bloc de fusta. És una imatge proporcionada, de formes i volums molt arrodonits que presenta la imatge de la Verge dempeus, amb el nen sobre el braç esquerre i agafant un rosari amb la ma dreta. Va coberta amb un mantell que arriba fins els peus i vestida amb una túnica que marca diferents plecs i que s'adapta a la forma de la cama dreta que està flexionada cap a endavant. No sabem si la imatge seria tota policromada ja que no queden mostres, tan sols alguns elements daurats: la bola que porta el nen, el cinturó de la verge, la vora del coll de la túnica i la peanya octogonal que la sustenta.
Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.
Història
La capella del Roser es trobava al carrer Raval entrant a la vila, al lloc que actualment ocupa la casa del nº 71. Va ser fundada el 1614 pel pare Bernat Travies del convent de Puigcerdà de l'ordre de Sant Domènec. Tenia un altar barroc presidit per la talla de fusta de la Verge del Roser. Tenia un campanar cobert amb teulada de quatre vessants. Durant la Guerra Civil va ser espoliada i va servir de quarter i presó, posteriorment va ser venuda pel rector i va ser convertida en habitatge l'any 1953, convertint la capella en garatge i magatzem de fruita, afegint dues plantes més que van canviar completament l'estructura de l'antiga església. Encara es poden veure alguns elements arquitectònics. Una de les dues capelles laterals, que serveix de terrassa actualment, conserva adossada una petita construcció que era la caixa de l'escala que pujava a la trona. També resta part del mosaic del terra al garatge. La talla de fusta es conserva a l'església parroquial, així com una petita imatge d'argent de la Verge del Roser que pertanyia a una bacina petitòria. La iconografia de la Verge del Roser va ser molt freqüent a qualsevol punt de la geografia europea durant els segles XVII i XVIII amb proliferació de confraries sota aquesta advocació mariana en moltes parròquies. Explica la tradició que l'any 1200 la Verge s'aparegué a Sant Domènec, al qual va donar un rosari anomenat "Corona de Roses de Nostra Senyora", penyora amb la qual el sant dominicà triomfà contra l'heretgia albigesa. Més endavant, el Papa Pius V va atribuir la victòria de la batalla de Lepant sobre l'exèrcit turc l'any 1571 a la protecció d'aquesta Mare de Déu, fet que va contribuir a l'enorme difusió d'aquesta Verge que també invocaven els pagesos per protegir les collites de cereals.
Bibliografia
CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.
