Manyaques Lluçà

Osona
Sector sud-oest del terme municipal
A 3000 metres per pista forestal de la carretera C-154, punt quilomètric 37'100

Coordenades:

42.03421
2.00889
417962
4654050
08109-26
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
XVIII
Bo
Legal
Normes Subsidiàries de Planejament de Lluçà, 2001
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 000900DG15D071
Jordi Compte i Marta Homs

Manyaques està situada sobre una plataforma rocosa orientada la sud-oest enmig d'una vall que desemboca a la riera de Merlès i per on transcorre el rec de Manyaques, al nord-oest de la Casanova del Grau i a l'extrem sud-oest del terme municipal.
Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis i diverses estructures adossades al sud-est tancant una lliça. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior.
La façana principal, orientada al nord-oest, conté una cantonada integrada denotant una ampliació. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals de pedra treballada i arc de pedra bisellada reformat, una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una espitllera emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres amb ampit de pedra, una emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i les altres dues amb pedra bisellada, una de les quals amb llinda de fusta.
La façana nord-est conté únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis. A l'esquerra hi ha adossada una estructura d'un nivell que sobresurt lleugerament i que es troba bastida amb murs de maçoneria de pedra. En el petit tram de mur orientat al nord-oest hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada.
La façana sud-est és visible només des de l'interior de la lliça. A nivell de planta baixa hi ha una porta reformada emmarcada amb pedra bisellada i una petita obertura d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una espitllera emmarcada amb pedra bisellada i dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb monòlits de pedra treballada.
La façana sud-oest conté a nivell de planta baixa dues espitlleres emmarcades amb pedra treballada i un portal reformat emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta. Al primer pis, on el parament es troba arrebossat, hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra, una de les quals reformada. A la dreta, formant un queixal, hi ha adossada una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra amb un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada. Més a la dreta hi ha adossat un alt mur de maçoneria de pedra que tanca la lliça de la masia, amb diverses estructures a l'interior.
Uns metres al sud de la masia hi ha una bassa amb una petit safareig adossat amb batents de formigó.

La masia es va cremar en l'important incendi de 1994 i va ser reconstruïda posteriorment aprofitant bona part dels murs de càrrega originals.

Manyaques es troba documentada en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Lluçà de l'any 905 on s'esmenta la masia de "Minacas". També apareix en el llistat de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà del 22 de novembre de 1406, sota el nom de Guillem Manyaques.

FERRER, M. Àngels i SURINYACH, Miquel (1996). La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà. Ajuntament de Lluçà (inèdit).
PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló).
Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Lluçà. 2007.