Majestat de Santa Maria de Lillet La Pobla de Lillet

Berguedà
Església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet

Coordenades:

42.24415
1.97443
415390
4677394
08166-103
Patrimoni moble
Objecte
Medieval
Romànic
XII
Bo
Física
Restringit
Religiós
Privada accessible
Bisbat de Solsona, Plaça de Palau, 1. 25280-Solsona.
Sara Simon Vilardaga

Es tracta d'una talla romànica de fusta policromada, de 145 X 131 cm. Tot i tractar-se de l'obra original, les múltiples intervencions que ha patit en diversos períodes històrics han canviat molt la fesomia i policromia de la peça. La tipologia de la Majestat guarda l'estètica del taller de Ripoll, produïda a la primera meitat del segle XII. Tot i els canvis que ha sofert es conserven diverses fotografies anteriors a les restauracions més importants que permeten fer un estudi de l'evolució històrica de la talla. Actualment la Majestat es presenta amb actitud triomfant, amb els braços totalment estesos, i els dos peus en paral·lel clavats a la creu amb un clau cadascun. La cara, inexpressiva però solemne, presenta un cabell amb la ratlla al mig i una barba de rínxols laterals. La túnica es presenta lligada a la cintura amb un cordill que penja fins gairebé la vora inferior. La policromia actual, fruit d'una intervenció del 1.942, sembla que reprodueix la decoració de la túnica de la Majestat de Caldes de Montbui, segons es pot observar en un dibuix fet el 1.895.

La Majestat de Lillet era una imatge que en origen es venerava a l'església del monestir de Sta. Maria . Actualment presideix l'altar de l'església parroquial de Sta. Maria. La figura data de la primera meitat del segle XII, però en línies generals cal dir que l'aspecte actual deu diferir força de la peça original, ja que ha estat profundament restaurada en diverses ocasions. Coneixem per fonts documentals que fou intervinguda el segle XVIII, a finals del XIX- principis del XX i el 1.942. La primera intervenció documentada és de 1.744, en la qual es varià la posició del cap per convertir un Crist triomfant en un Crist sofrent, es varià lleugerament la posició dels braços i es vernissaren les carnacions. En un document de 1.902 s'expressa que la talla ja tenia diverses capes pictòriques successives , i que la creu era de factura moderna. En una fotografia de 1.909 observem que la posició del cap ha tornat a la posició original, aixecat en posició triomfant. L'any 1.942 es portà a terme una restauració important, en la qual s'eliminaren les reparacions del cap i de la barba, tornant-la a l'aspecte antic, s'afegiren les trenes als laterals, es recol·locaren els braços en la posició primitiva i es va refer totalment la policromia de la talla, que és la que observem actualment. Una restauració tan intervencionista crea tota mena de susceptibilitats, i fins i tot ha portat diversos autors a dubtar de l'autenticitat de tota la peça, ja que la intervenció ha quedat dissimulada amb l'obra original i es fa difícil distingir els materials antics dels moderns. Durant la Guerra Civil la imatge fou amagada per evitar-ne la desaparició, en primer lloc a l'Ajuntament de la Pobla i al Museu Arxiu de Manresa posteriorment. Fou retornada a l'església un cop acabada la Guerra.

FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. VVAA. (1985: 355-358): "Catalunya Romànica. XII. El Berguedà", Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.