L'Oliva (jaciment)
Navàs

    Bages
    Sector est del terme municipal. Antic terme del castell del Mujal. Parròquia de Santa Creu del Mujal.
    Emplaçament
    Carretera de Súria a Balsareny (BP-4313), al km. 48,2 camí en direcció nord i després nord-est (direcció l'Oliva) uns 600 m. Camí al sud uns 500 m, trencall a l'est 150 m i trencall al nord, 200 m, fins al camp de conreu.
    449

    Coordenades:

    41.8813
    1.82974
    402901
    4637259
    Número de fitxa
    08141 - 367
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Antic
    Ibèric
    Romà
    Segle
    V-I aC.
    Estat de conservació
    Dolent
    Jaciment probablement molt arrasat
    Protecció
    Legal
    BPU
    Pla Especial Urbanístic de Protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages), 2018, amb el núm. 39.BARP. Nivell 6. AEA
    Accés
    Difícil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08140A005000050000IT
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Jaciment arqueològic d’època ibèrica i romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Es troba en un camp de conreu situat uns 700 m al sud-oest de la masia de l’Oliva, entre dos torrents. A la part de llevant d’aquest camp, que a la seva vora fa un lleuger promontori, l’estudiós Josep M. Badia hi va recollir fragments de ceràmica ibèrica i de ceràmica de vernís negre (Campaniana). Podrien indicar l’existència d’un petit assentament rural d’aquesta època. Actualment no s’hi observen restes estructurals, a excepció de les ruïnes d’una barraca quadrada al marge central que s’endinsa més cap a llevant. Cal dir que les terres del camp de conreu han estat rebaixades modernament, de manera que és possible que les possibles construccions que hi haguessin s’hagin destruït.

    L'any 1988 Josep Maria Badia va donar a conèixer la troballa de ceràmica ibèrica i romana prop la masia de l'Oliva. L'any 1995 Jordi Piñero ho va recollir en una fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs, i el 2018 el jaciment fou inclòs en el Catàleg de Protecció del Patrimoni de Navàs (PEUPIC).

    BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. Història del Bages, vol. II. Edicions Parcir. Manresa, p. 159.

    CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 39.BARP

    DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) L’arqueologia al Bages. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 130.