Llegendes de la transformació de les bruixes
Dosrius

    Maresme
    147m

    Coordenades:

    41.59467
    2.40609
    450503
    4604945
    Número de fitxa
    08075-356
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Tradició oral
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Al bosc, una bruixa es va treure la roba i es va transformar en un gat negre. Un boletaire ho va veure i li amagà la roba. En seguir-la va veure com el gat entrava a una casa de pagès i clavava un clau al cap d'un nadó, que es va posar a plorar. Quan la bruixa va sortir de la casa i tornà a ser persona, el boletaire s'hi adreçà i li digué que si no li explicava el remei per guarir a la criatura, no li tornaria la roba. Després d'explicar-li, el boletaire va curar la criatura posant-li una mica de sají de truja al forat del clau. Una altra variant d'aquesta llegenda explica que dues bruixes es van transformar en dues guilles per la zona de les vinyes velles de can Vallmajor. El pagès que les treballava els hi va pendre la roba i els va demanar que li expliquessin on havien anat a fer mal. Ells digueren que havien anat a clavar agulles al cap d'un nadó, en una masia de Santa Agnès. El pagès les obligà a reparar el seu mal si volien recuperar la roba que els havia pres. Existeixen diverses variants d'aquesta llegenda

    L'any 1915, Josep Maria Batista i Roca va recollir una variant molt semblant d'aquesta llegenda a Dosrius. Anteriorment, l'any 1882, Cels Gomis ja havia recollit a Dosrius la creença que si una bruixa (o bruixot) era morta mentre estava transformada en algun animal, la bruixa apareixia morta al llit de l'assassí. També va recollir la creença, explicada per un mosso de la masia de can Gemir, que quan algú volia ser bruixa o bruixot ho havia de fer per un temps determinat, i durant aquest període, havia de fer patir la gent o, pel contrari, patiria ell. Les transformacions més habituals eren en gat, rata, guineu i cabra, tots ells de color negre.

    COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 83. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 73. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 46, 49-50. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). "Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)". Duos Rios, núm. 1, p. 68. RANGIL BRUNET, Daniel (2008). Històries i llegendes de l'any vuit. Recull de cultura oral del Montnegre (I). Capellades: Romanyà Valls, p. 116.