Llegenda del serrat de la Testa Muntanyola

Osona
Muntanyola
turó que ja no conserva aquest topònim, entre Serrarica i Saborit. 08505. Muntanyola.

Coordenades:

41.86988
2.18091
432027
4635654
08129-131
Patrimoni immaterial
Tradició oral
Contemporani
XX
Regular
Poc coneguda
Inexistent
Fàcil
Simbòlic
Pública
Anna M. Gómez Bach

Segons recull Ignasi Roviró, i també esmenten alguns habitants de Muntanyola, abans, durant el temps dels gegants, la gent era molt gran i grossa. Aquesta classe de gent van ser els primers habitants que hi va haver a Muntanyola, i es creu que de l'església parroquial havien tret algun esquelet de gegant, que l'haurien enterrat allà dins junt a un tupí amb avellanes al seu costat. Al mateix municipi hi ha el Serrat de la Testa, que era el cementiri d'aquests gegants. El serrat en concret es trobava a la zona de Serra-rica, en un serrat on hi havia una pedra llarga i un escut gravat amb unes inicials. A sota aquesta pedra hi havia encara un gegant enterrat, segurament l'últim gegant que s'havia mort.

En el costumari català són molts els sistemes de coerció emprats pels adults per fer por o temor sobre aquells elements desconeguts, ben sovint relacionats amb el món dels morts o de fenòmens geogràfics o meteorològics. En aquest cas s'utilitza un element geogràfic proper i concret, amb un nom específic i impactant: El Serrat de la Testa, que fa clara referència a la presència d'un cap en aquell indret o que la formació geològica recorda aquest element.

Informació oral: Jacint Roca de Santa Eulàlia de Riuprimer. AADD. (2001). Muntanyola. Revista trimestral n.24. març 2001. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6 "Llegenda del Serrat de la Testa". ROVIRÓ ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic. Ed. Farell: 86.