Llegenda del falcó d'en Cap d'Estopes Gualba

Vallès Oriental

Coordenades:

41.73206
2.50185
458572
4620148
08097-186
Patrimoni immaterial
Tradició oral
Medieval
XI
Regular
Molt poc coneguda a la població
Inexistent
Fàcil
Lúdic
Pública
P. Barbado. OPC

El comte de Barcelona Ramon Berenguer I va tenir dos fills bessons, en Ramon Berenguer i en Berenguer Ramon. En Ramon Berenguer tenia els cabells molt llargs i rossos i per això era conegut com en Cap d'Estopes.
L'Estopa és una madeixa de fil de no gaire qualitat i força embolicat.
Quan el comte de Barcelona va morir, va deixar molt clar que el comtat havia de ser governat pels dos bessons.Però els germans es barallaven continuament.
I un dia,en Ramon Berenguer, Cap d'Estopes, va anar de cacera amb el seu falcó i tot d'una va desapareixer. L'endemà es va trobar el seu cos, assassinat per desconeguts, en un lloc apartat i solitari. Va ser enterrat a la catedral de Girona, on encara reposa el seu sepulcre de pedra.
El seu germà bessó, en Berenguer Ramon, va governar tot sol el comtat. Sempre es va sospitar que havia tingutmolt a veure amb la mort d'en Cap d'Estopes, però no es va poder provar. Aquest fet va originar moltes llegendes.
La primera explica que el càdaver va ser trobat per un pagès que va sentir els laments del falcó del comte, posat en una branca molt a prop d'on jeia el cos.
Una altra llegenda diu que, mentre portaven el cadàver cap a Girona, el falcó volava tota l'estona sobre la comitiva i que quan va arribar a la catedral es va morir de cansament sobre el taüt del seu senyor. Per commemorar aquest fet, es va construir aquest falcó de pedra que descansa no gaire lluny del sepulcre d'en Cap d'Estopes.
L'ultima llegenda del falcó d'en Cap d'Estopes diu que el dia dels funerals a la catedral de Girona, els capellans s'equivocaven contínuament en dir les oracions i repetien, una i altra vegada, les mateixes paraules:" On és el teu germà?", mirant en Berenguer Ramon.

La mort d'en Cap d'Estopes s'ubica en altres poblacions properes i és motiu de llegendes.

Ramon Berenguer II, Era fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II. El 1076, a la mort del seu pare, va rebre el comtat de Barcelona juntament amb el seu germà, ja que aquell no havia dividit l'herència. El seu sobrenom és deu a tenir una gran i espessa cabellera rossa.
Les relacions amb el seu germà foren sempre tibants, i intentà disputar-li l'herència. Segons el testament del pare, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions, la situació real però, era d'una certa preeminència del Cap d'Estopes.
En una avinentesa, potser quan estava a punt de partir en una expedició vers Múrcia, es veié obligat a fer promesa solemne de repartiment amb el seu germà davant els bisbes de Barcelona i Girona, els vescomtes d'aquests comtats així com el de Cardona. Al seu retorn el comte donà al seu germà part de l'herència contreta del seu pare, rebent la pària de l'Emirat de Larida.
El 5 de desembre de 1082, anant el Cap d'Estopes de Barcelona a Girona, en passar per un lloc boscós i solitari, conegut després per la Perxa de l'Astor (Sant Feliu de Buixalleu o Gualba), fou mort per uns desconeguts, que potser foren els seus mateixos acompanyants. El cadàver fou llançat al, després anomenat, Gorg del Comte, de la Perxa de l'Astor o Gorg d'en Perxistor, i allà fou descobert per l'astor que duia la víctima, que hauria guiat els qui el cercaven.
La veu popular acusà en aquell moment el seu germà com a instigador de la seva mort, motiu pel qual Berenguer Ramon II és conegut com el Fratricida.
El cos de l'assassinat fou dut a Girona i sepultat a la catedral d'aquesta ciutat.