Llegenda del Castell de Blancafort
Cercs

    Berguedà

    Coordenades:

    42.10782
    1.86271
    405971
    4662373
    Número de fitxa
    08268 - 146
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Tradició oral
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Simbòlic
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    Segons conta la llegenda del castell de Blancafort (situat a la serra del mateix nom, entre la Collada Alta i la Collada Baixa), un dels seus senyors es va casar amb una pagesa, vassalla seva. Poc després de casar-se, el rei va sol·licitar l'ajut del senyor del castell per anar a lluitar contra els moros. En aquesta lluita va caure ferit de gravetat i va demanar a un cavaller del qual s'havia fet amic que fes arribar a la seva dona notícies seves. El cavaller va arribar al castell, va lliurar la carta a la dona, li va explicar què li havia succeït al seu marit i s'hi va quedar uns dies sense voler-ne marxar perquè s'havia enamorat de la dona del senyor del castell. Aquesta li va demanar que tornés amb el seu marit per fer-li saber que seria pare, però el cavaller, tot i marxar del castell, no va arribar on era el senyor ferit i va retornar a Blancafort explicant que aquest havia mort a la guerra. La pena que va sentir la dona fou gran, però el pas del temps i el seu fill l'ajudaren a distreure's. Mentrestant, el cavaller va aconseguir enamorar-la fins a casar-s'hi. Però el dia del casament va aparèixer el senyor del castell de Blancafort que tornava de la guerra sa i estalvi i va destapar els enganys del que creia era el seu amic cavaller. Es varen enfrontar i el cavaller va acabar ferit de mort. El senyor del castell no va retreure res a la seva dona ja que havia estat enganyada pel cavaller però ella no s'ho va perdonar i va passar la resta de la seva vida fent penitència pels voltants del castell.

    La llegenda fou publicada en el calendari de la farmàcia Pujol de Berga l'any 1968.

    El castell de Blancafort està documentat des de l'any 1166 (data en la qual probablement ja existia); en aquell moment era propietat de Pere de Berga. Actualment, tot i una restauració de l'any 1965, del castell només en resten parets enrunades del clos murallat, de la força i de l'església.

    Departament d'Etnografia i Folklore de l'Àmbit de Recerques del Berguedà (1986): "Llegendes del Berguedà", a L'Erol, número 16 p. 13-31.