L'hereu i propietari de la finca de Can Clos, Ezequiel Clos i Fatjó, va restar tancat a la casa de can Clos, avui desapareguda, i situada a la plaça del mateix nom des del 1891 fins a la seva mort en el 1943. Tenia una vida solitària, únicament amb l'assistència d'algú per atendre'l en les seves necessitats. Sembla que la seva solitud va ser provocada per les desavinences amb la seva promesa, i pel fet de que aquesta va trencar les relacions. L'Ezequiel no va poder superar aquest encontre, fins el punt que se li va capgirar el cervell. Els seus familiars, veient el seu estat de bogeria van ingressar-lo en un manicomi. Al cap d'un temps, el van portar a Ripollet on va restar tancat a la casa de can Clos. Temps després, pels vols del 1891- els familiars decidiren tancar-lo de nou, aquesta vegada sembla ser que per interessos econòmics. Aquesta decisió fou molt mal rebuda pels veïns de Ripollet, i tot i que el cotxe que se l'havia d'endur tenia els cascots dels cavalls i les rodes coberts amb sacs i roba per marxar d'incògnit, els veïns van envoltar la casa amb eines del camp i pedres, impedint que marxés. En total es calcula que va viure uns 50 anys tancat a casa. La llegenda popular fa creure que finalment fou enverinat per la minyona. Aquesta és un història oral encara viva entre els pares i infants del Ripollet