Aquest arbre pot viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terreny. La fusta del lledoner s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc. aprofitant la seva flexibilitat i duració; les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això es troba freqüentment a prop de les masies. Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, se'n poden fer melmelades amb ells.
Existeix una poesia de Tomàs Garcés escrita l'any 1924 que diu sobre aquest arbre:
A l'ombra del lledoner
una fadrineta plora.
La tarda mor dalt del cim
i llisca per la rossola,
l' esfilagarsen els brucs,
la tenebra se l'emporta.
La noia plora d'enyor:
el lledoner no fa ombra.
Fadrina, l'amor es lluny;
enllà, la carena fosca.
Si passava un cavaller...
Du el cavall blanc de la brida.
L'arbre li dona el repòs,
l'oratge, manyac, arriba.
Al cel la llum de l'estel
és la rosada del dia.
Cavaller, l'amor es lluny;
amb l'ombra i el cant fugia.
Fadrina, l'amor es lluny;
per l'ample plana camina.
La nit sospira: la nit,
el bosc, la riera clara.
Les branques del lledoner
són fines i despullades,
fulla i ocell n'han fugit
però hi crema l'estelada.
Les branques del lledoner
són fines i despullades.
Fadrina, l'amor es lluny;
demana'l a punta d'alba
quan l'ombra del lledoner
s'allargui com un miracle.