Lledoners de la rambla de Sant Just
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt de 62 exemplars de lledoner (Celtis australis) plantats a les voreres de la rambla de Sant Just.
De la família de les ulmàcies, el lledoner es caracteritza per una capçada esfèrica i ampla. Les branques són erectes, primes i flexibles, i el tronc es presenta recte i regular amb una escorça llisa de color gris plom blanquinós.
És un arbre caducifoli de fulles simples, alternes, toves, de contorn oval lanceolat amb el marge finament serrat. Les fulles són de color verd fosc amb pèls a l’anvers i lleugerament més clares al revers. Floreix de març a abril. Produeix lledons, un fruit rodó de la mida d’un pèsol de color verd a l’inici i negre quan madura, que és comestible.
Història
Espècie mediterrània amb distribució pel sud d’Europa, el nord d’Àfrica i Àsia occidental.
La fusta, que és dura, compacta i elàstica, ha estat emprada tradicionalment per la fabricació de bastons, rodes de carro, cèrcols de botes, forques i mànecs per eines del camp. A més, també ha estat molt utilitzada en la construcció i per fer carbó. De l’escorça i les arrels se n’extreia tint de color groc, i les fulles també eren emprades com a farratge pel bestiar.
L’arbre, per les seves característiques morfològiques, es plantava als marges dels camps per reduir l’erosió gràcies a les seves arrels. En altres casos, pel port de la capçada, ha estat un arbre ideal per proporcionar una bona ombra, motiu pel qual actualment s’ha convertit en un arbre ornamental als carrers de molts municipis.
Els fruits del lledoner, un cop madurats durant l’estiu, són d’un gust molt dolç amb un alt contingut en ferro, potassi i vitamina C. Tenen propietats astringents, motiu pel qual han estat utilitzats tradicionalment com un remei per guarir les diarrees, la disenteria i el flux menstrual abundant. Es poden consumir crus, en elaboracions com melmelades i guisats o per fer begudes alcohòliques. Fins i tot els pinyols tenien un ús en els jocs tradicionals, quan els nens els feien servir per llençar-los amb un canut fent competicions de punteria i combats entre colles.
El lledoner també va tenir una funció comunicativa en el món rural, ja que a les masies era tradició plantar-ne un quan naixia un primogènit.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.
CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). Arbres de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
