Lledó de Sobreroca
Balsareny

    Bages
    Sector nord del terme municipal
    Emplaçament
    Eix del Llobregat, via de servei lateral (C-16z), al km. 71,2 camí en direcció NE uns 1.000 m.
    332

    Coordenades:

    41.88996
    1.88518
    407514
    4638160
    Número de fitxa
    08018 - 227
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIV-XXI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Inexistent
    Pla General d'Ordenació Urbana del Municipi de Balsareny (PGOU). Article 133 (protecció de masies). Núm. 13: Cal Lladó de Sobrerroca.
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    001804300DG03H0001PM
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Masia de tamany mitjà, d’origen medieval, que es troba emplaçada a l’extrem d’un altiplà amb bones vistes, sobre una massa rocallosa (sobrerroca). El conjunt ha conservat força bé la tipologia constructiva originària, pràcticament sense afegits moderns. Consta del cos residencial principal, de planta quadrada (amb planta baixa més dos pisos i golfes) que té adossats cossos auxiliars al sud, a l’est i (més petits) al nord; compta també amb un cobert força gran situat a l’oest (ara en procés de rehabilitació) tot formant un pati triangular entremig amb una era enrajolada.

    El cos residencial principal és fruit de diverses fases d’ampliació difícils de precisar, ja que els paraments han estat arrebossats amb ciment. La façana principal, encarada vers ponent, presenta una distribució d’obertures força regular en base a diversos eixos d’obertures, però amb una composició no del tot simètrica. La majoria de les obertures de la part baixa, incloent-hi el portal, són emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada. Al seu torn, la façana de migdia es caracteritza per una galeria a dos nivells formada per parells d’obertures amb arcs de mig punt. Aquestes dues façanes semblen correspondre a una obra tardana (del segle XVIII o, possiblement, ja del XIX), quan es devia regularitzar tota la construcció donant-li un aspecte homogeni. A les façanes nord i est hi ha adossats diversos cossos, amb algunes tines que han conservat les seves escales d’accés, i també el que sembla una cisterna. A l‘interior, la casa conserva íntegrament la tipologia constructiva originària, amb voltes de pedra als baixos.

     

    Inscripció a la porta del cobert de ponent: 1878.

    Aquest mas és d’origen medieval i ja consta en el llistat de masos que el 1368 van signar conveni amb Ramon de Peguera. En aquest document també hi apareix la casa homònima denominada simplement Lledó, i que habitualment s’especifica com a Lledó detràs Castell. Això dóna a entendre que el Lledó de Sobreroca devia ser posterior a l’altra. El nom de Lledó indica que originàriament a la casa més antiga hi devia haver un lledoner, mentre que el complement Sobreroca fa al·lusió a la massa rocallosa del terreny on s’assenta la casa.

    El 1385 Miquel Tort va fer donació al seu fill dels drets que tenia, entre altres, al molí de Sobreroca. Per tant, sembla que hi havia un molí prop del mas. En els fogatges de 1497 i 1553 cap dels Lledó que hi surten sembla correspondre a aquest mas. En un capbreu de 1633 hi consta que el mas era posseït i habitat per Margarida Lladó de Sobrarrocha, vídua d’Antoni Lladó, i pel seu fill Pere Joan Lladó. Aleshores pagaven al baró un cens de tres lliures, trenta sous i quatre gallines, i com a delme un anyell, un pollastre, dos vellons de llana i set formatges (Carreté, 2010: 143).

    En èpoques posteriors no en coneixem més notícies concretes, però la masia devia ampliar-se als segles XVIII i XIX. Ja a mitjans de segle XX el propietari era Benet Casaldàliga, que hi va viure força temps. Posteriorment la finca es va vendre a dos socis i després ha estat segregada. Ja fa força temps que la casa no és habitada, i l’actual propietari s’hi està rehabilitant actualment el cobert com a habitatge.

    CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny. Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 143-144.