Llacs d'Argençola
Castellnou de Bages

Bages
Argençola
Emplaçament
Des de la carretera de Balsareny a Súria BP-4313, seguint el camí que passa per la Vila

Coordenades:

41.85871
1.79628
400090
4634790
Número de fitxa
08062-131
Patrimoni natural
Tipologia
Zona d'interès
Contemporani
Segle
XX
Estat de conservació
Dolent
El sediment acumulat i el poc cabal de la riera poden provocar-ne la desaparició com a zona humida.
Protecció
Inexistent
Número inventari Generalitat i altres inventaris
Sí; zones humides, 0410800
Accés
Fàcil
Social
Titularitat
Pública
Agència Catalana de l'Aigua (ACA). C. de Provença, 204. Barcelona - 08036
La Vila
Autor de la fitxa
Marta Lloret Blackburn

Embassament d'una hectàrea i mitja creat de forma artificial tot aprofitant el pas de la riera d'Argençola per la zona, que és una tributària del riu Cardener. La presa principal es va construir durant els anys vint del segle XX, a partir dels quals la riera ha acumulat sediments fins a provocar una notable reducció de la superfície estanyada. El nivell de l'aigua ha minvat molt amb el pas del temps, cosa que ha provocat que el canyissar s'està convertint en un ecosistema pràcticament terrestre. El canyissar constitueix un hàbitat propici per a aus aquàtiques, com són l'ànec collverd (Anas platyrhyncos), el bernat pescaire (Ardea cinerea) i la fotja (Fulica atra); i les aus estacionàries com la cigonya (Ciconia ciconia) i l'agró roig (Ardea purpurea). El bosc de ribera, però, és pràcticament inexistent. També hi signes evidents del pas de senglars per la zona. Els llacs i el bosc d'Argençola constitueixen un corredor ecològic entorn de les zones humides destacat, essent l'hàbitat de diverses espècies tant autòctones com estacionàries.

A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs escalonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme. El seu interès per la naturalesa i la hidrologia va ser el que el va empènyer a construir la seva obra de major magnitud: els llacs artificials, després d'un estudi minuciós de les possibilitats de la zona. Un cop construït continuà estudiant-lo, com prova la inscripció de la placa ceràmica de l'embarcador: "Altura alcanzada por las aguas sobre la coronación de la presa/ Junio de 1934 0'45 metros/ Junio de 1936 0'36/ Octubre 1940 0'74/ Agosto 1941 1'49". Aquesta ens indica que durant els primers anys d'existència dels llacs, el nivell de l'aigua anava en augment. Actualment, lamentablement, s'ha trencat aquesta dinàmica i el nivell es troba molt baix.

AA.VV. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.
http://mediambient.gencat.net/Images/43_37935.pdf

Descarrega PDF