L'Hostalot
Rupit i Pruit
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. També s'observen diverses llindes de fusta, sobretot a les façanes laterals i posterior. Les finestres tenen els ampits motllurats. Adossat a la façana de llevant hi ha un volum rectangular auxiliar amb teulada d'un sol vessant i organitzat en una planta. A la façana de tramuntana hi ha un porxo adossat amb teulada d'un vessant i cobert amb una solera de llates i bigues de fusta sostinguda amb pilars de fusta. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.
Altres noms relacionats amb l'edifici: hostal de l'Esca. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.
Història
L'Hostalot fou un dels antics hostals que donaven servei als usuaris del camí ral de Vic a Olot. Complementava l'hostal del Grau, situat a escassa distància, quan aquest estava ple i, posteriorment, l'acabà substituïnt quan va tancar les seves portes. Va estar en actiu fins a mitjans del segle XX, abans de l'entrada en funcionament de la carretera comarcal.
L'edifici és originari del segle XVIII i fou reformat l'any 1831, tal com indicava la llinda del portal (aquesta dada no s'ha pogut contrastar). Tot i això, no es descarta un possible origen medieval de la construcció si tenim en compte la seva situació estratègica dins d'una de les vies de comunicació més importants del país. De fet, és molt probable que fos l'escenari de diversos episodis bèl·lics de la història de Catalunya, des de la guerra dels Segadors fins a la guerra Civil espanyola. Als anys 60 del segle XX, l'edifici fou abandonat i als 70, en Josep Pons de Manlleu el va restaurar. Als anys 80, els nous propietaris hi desenvolupaven colònies d'estiu i cursets relacionats amb la natura. En l'actualitat es tracta d'una residència privada.
Bibliografia
ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET (2005). Collsacabra 1900-2000. Imatges de la vida quotidiana. Col. Imatges, 1. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 27.
BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 45-46, 113-114.
CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). Catàleg de masies i cases rurals. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M03.
