L'Heura Santa Maria d'Oló

Moianès
Sector nord-est del terme municipal
Ctra. de Moià (C-59), al km. 48 camí NW i E uns 2,5 km, trencall NW 400 m i a l'esquerra
706

Coordenades:

41.88381
2.0867
424225
4637279
08258-275
Patrimoni immoble
Edifici
XVII-XIX
Dolent
En ruïnes
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
08258A004000100000AI
Jordi Piñero Subirana

Masia de dimensions mitjanes, actualment en ruïnes, emplaçada en un petit altiplà entre la Serra del Castell i la de l'Estany. Consta d'un cos residencial de planta rectangular força allargassat (amb planta baixa més un pis i golfes), i té coberts a l'angle sud-est que formaven un petit clos tancat. La meitat nord de la casa es manté més o menys dempeus, mentre que l'altra meitat, a la banda sud, s'ha esfondrat i només en queda parcialment un mur. Es tracta d'una edificació que, per les seves característiques arquitectòniques, podria datar-se als segles XVII-XVIII. Els murs són de maçoneria i conserven l'arrebossat tradicional. Les finestres són majoritàriament amb llindes i brancals de pedra, i alguna amb llinda de fusta i base de maó. L'accés principal es feia per la façana sud-oest, on es conserva l'arrencada d'un portal adovellat i una finestra amb un ampit ben treballat. En algun tram de paret encara s'hi poden veure els brancatges de l'heura que devia donar nom a la casa.

Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 52 (Pla Especial Urbanístic 2011)

No coneixem notícies històriques antigues d'aquest mas que, per les seves característiques arquitectòniques, deu tenir el seu origen com a mínim als segles XVII-XVIII, i molt probablement amb anterioritat. Segons el cadastre, no sempre fiable, l'any de construcció és el 1770. Podria molt ben ser que antigament tingués un altre nom, ja que a la parròquia de Sant Feliu de Terrassola hi ha constància de diversos masos, com el Senties o el Garau, que no han estat identificats.
Ja al segle XX, en un mapa de l'Institut Geogràfic i Estadístic de 1920 la casa hi apareix amb el nom de Laura, i en un llistat de cases rurals de 1930 hi consta com a l'Eura. Aleshores estava habitada, però el 1989 ja estava deshabitada.

PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). "Oló als temps medievals", "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 108, 110.
SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 52.