L'Heura
Santa Maria d'Oló

    Moianès
    Sector nord-est del terme municipal
    Emplaçament
    Ctra. de Moià (C-59), al km. 48 camí NW i E uns 2,5 km, trencall NW 400 m i a l'esquerra
    706

    Coordenades:

    41.88381
    2.0867
    424225
    4637279
    Número de fitxa
    08258-275
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Segle
    XVII-XIX
    Estat de conservació
    Dolent
    En ruïnes
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08258A004000100000AI
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Masia de dimensions mitjanes, actualment en ruïnes, emplaçada en un petit altiplà entre la Serra del Castell i la de l'Estany. Consta d'un cos residencial de planta rectangular força allargassat (amb planta baixa més un pis i golfes), i té coberts a l'angle sud-est que formaven un petit clos tancat. La meitat nord de la casa es manté més o menys dempeus, mentre que l'altra meitat, a la banda sud, s'ha esfondrat i només en queda parcialment un mur. Es tracta d'una edificació que, per les seves característiques arquitectòniques, podria datar-se als segles XVII-XVIII. Els murs són de maçoneria i conserven l'arrebossat tradicional. Les finestres són majoritàriament amb llindes i brancals de pedra, i alguna amb llinda de fusta i base de maó. L'accés principal es feia per la façana sud-oest, on es conserva l'arrencada d'un portal adovellat i una finestra amb un ampit ben treballat. En algun tram de paret encara s'hi poden veure els brancatges de l'heura que devia donar nom a la casa.

    Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 52 (Pla Especial Urbanístic 2011)

    No coneixem notícies històriques antigues d'aquest mas que, per les seves característiques arquitectòniques, deu tenir el seu origen com a mínim als segles XVII-XVIII, i molt probablement amb anterioritat. Segons el cadastre, no sempre fiable, l'any de construcció és el 1770. Podria molt ben ser que antigament tingués un altre nom, ja que a la parròquia de Sant Feliu de Terrassola hi ha constància de diversos masos, com el Senties o el Garau, que no han estat identificats.
    Ja al segle XX, en un mapa de l'Institut Geogràfic i Estadístic de 1920 la casa hi apareix amb el nom de Laura, i en un llistat de cases rurals de 1930 hi consta com a l'Eura. Aleshores estava habitada, però el 1989 ja estava deshabitada.

    PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). "Oló als temps medievals", "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 108, 110.
    SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 52.