Les Ribes Blaves
Olesa de Montserrat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Paratge d'un interès geològic excepcional, anomenat així pel color blavós de la zona. En aquest lloc singular s'hi pot observar la falla que posa en contacte els materials de l'edat paleozoica de la Serralada Pre-litoral amb els materials d'edat Miozena de la Depressió del Vallès. Aquesta falla, que aflora de manera excepcional per l'acció erosiva que hi ha portat a terme la riera de Sant Jaume, subministra dades valuosíssimes per a la interpretació de la història geològica de Catalunya i, al mateix temps, permet una observació de la tectònica recent (terratrèmols, etc). La seva antiguitat està compresa entre els 400 i 450 milions d'anys. La falla, que té una direcció EW, presenta una bretxa d'una amplada de quasi 100 metres, i està formada per materials paleozoics trinxats i triturats d'aspecte i textura farinosa. Més al nord de les Ribes Blaves es pot observar un altre fet excepcional: la fossilització de la falla per materials moderns d'edat encara no determinada. Aquesta falla està relacionada amb la circulació d'aigües termals que han brollat en diversos indrets propers: La Puda de Montserrat, Caldes de Montbuí o la Garriga.
L'accés a la part alta és fàcil des de la carretera, però l'accés al sector enclotat per la riera és pràcticament inaccessible degut als forts pendents.
Amb l'ampliació del Parc Natural de Montserrat està previst que entri a formar part de la zona protegida.
Història
Les Ribes Blaves és un lloc àmpliament utilitzat des d'un punt de vista didàctic pels cursos universitaris de Geologia de Barcelona i de l'Escola Politècnica de Manresa, així com altres centres universitaris i instituts. I també rep nombroses visites d'estudiants estrangers sota la direcció de l'eminent professor Miquel Crusafont, de Sabadell. Des de fa uns anys, però, en la del penyasegat s'hi havia abocat indiscriminadament tot tipus de residus. Més tard s'hi va habilitar, a l'altra banda, un abocador de residus sòlids urbans que van arribar a deteriorar notablement aquest espai. Després d'algunes crides populars en favor de la seva protecció, l'any 1996 s'ha asfaltat el camí i s'ha fet una neteja significativa de l'indret.
Bibliografia
DALMASES, Amadeu (1991). "SOS, salvem les Ribes Blaves", a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 51 (desembre), p. 27-28.
HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 247-248
