Edifici de tres cossos, on el cos central és més ample i més alt que els laterals. Pel que fa als sostres, el del cos central presenta un sostre a dues aigües, però amb el carener paral·lel a la façana principal, mentre que el teulat dels cossos laterals té l'aiguavés en sentit oposat. El cos central presenta tres alçades: planta baixa, planta pis i golfes, mentre que els cossos laterals només assoleixen dues alçades. L'accés principal no es troba a la façana principal, en la que trobem una porxada, sinó que la porta es troba a un dels laterals de l'edifici. Les finestres són rectangulars amb la llinda plana. Aquesta estructura complexa queda una mica amagada pel tret que justament caracteritza aquesta masia, que és la façana barroca ondulada, fruit d'una reforma posterior.
De l'edifici, avui sense ús, en destaquen a l'exterior els elements ceràmics vidrats que decoren les façanes barroques en els seus punts emblemàtics.
Repartits en diferents indrets de la finca destaquen alguns arbres, com l'acàcia, les lagerstroèmies, els lledoners, el magnolier, l'olivera, o el xiprer, però potser el què confereix al conjunt un valor estilístic i paisatgístic és la centenària palmera de Canàries, amb un regust a l'època dels indianos (Rovira i Vinyals 2005).