Les Quadres
Calonge de Segarra

    Anoia
    Les Quadres. Aleny. 08281. Calonge de Segarra
    Emplaçament
    S'hi arriba pel camí paral·lel a l'Eix. Es troba indicada. També per altres camins del terme.
    650

    Coordenades:

    41.7448
    1.50989
    376099
    4622515
    Número de fitxa
    08036 - 82
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Medieval
    Modern
    Segle
    XII-XVI
    Estat de conservació
    Bo
    Ha estat restaurada recentment, excepte algunes façanes.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA: 4325
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    002204900CG72D0001MO
    Autoria de la fitxa
    Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP

    Conjunt arquitectònic format per les masia i diverses edificacions agrícoles. Al sud-oest del conjunt hi trobem la capella de Sant Joan i el cementiri particular de la família.
    L'edifici principal ha estat reformat quasi en la seva totalitat, té funcions d'habitatge, es de planta rectangular i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. El murs obrats amb pedra irregular rejuntada modernament amb argamassa de ciment i sorra, amb les cantoneres amb carreus ben treballats. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Presenta una ràfec de dues filades mixtes.
    En aquest edifici no s'observa cap entrada, que possiblement fou substituïda per la que trobem a l'edifici annex. A la façana est, hi trobem tres finestres amb brancals i llinda de pedra a la planta baixa. A la planta de pis, el nombre de finestres que repeteixen el mateix patró són quatre. Finalment a la darrera planta, les finestres es converteixen en balcons de forja senzilla, i les entrades d'aquests estan fetes amb brancals i llinda de pedra. A façana posterior, que no ha estat restaurada ( exceptuant una finestres de la planta baixa), hi trobem dites finestres, dues a la planta de pis, i a la darrera planta tres balcons senzills.
    La façana nord, té una cos annexat a la part inferior que es corresponia amb l'antic femer. A la planta de pis i golfes i trobem diverses finestres amb brancals i llinda de pedra. la façana sud, té un altre cos annexat, però s'observen diverses finestres amb brancals i llinda de pedra.
    El cos annexat per la façana sud, corresponia a una ampliació de l'habitatge principal. Té dues plantes i presenta l'entrada amb arc escarser a la façana est. La façana sud, no ha estat restaurada encara, i es poden observar elements originals com l'arrebossat de la façana, així com els brancals i llinda de pedra que trobem als balcons de la planta de pis. En una d'aquestes llindes s'hi observa troba una inscripció intel·ligible.
    Adossat a la planta baixa de la façana nord, hi trobem el femer, que és de planta rectangular, amb els murs fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. L'interior presenta una volta de canó tant característica d'aquest tipus de construccions. A l'interior hi trobem un pou amb grans carreus de pedra de planta quadrada. Al seu interior s'hi observa una part inferior circular amb rajols de ceràmica. A diferencia d'altres femers, l'entrada no presenta una paret totalment a l'inici de la volta, si una petita entrada al lateral ( possiblement en la restauració d'aquest espai es fes aquesta modificació).
    Davant de la façana d'accés de l'edifici principal, trobem un edifici de planta rectangular que tenia funcions agrícoles. Consta de dues plantes, i els seus murs estan obrats amb petits carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Té la coberta a dues vessants( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud i presenta una entrada a la planta baixa on hi trobem la inscripció "JOAN PALLEROLS Y PRAT 1903". A la planta de pis hi trobem una balcó on a la llinda hi trobem incis "JOAN PALLEROLS Y PRAT L AÑY 1903". A la façana oest ( davant edifici principal) es troben diferents obertures amb rajol.
    A l'est de l'edifici principal hi trobem la pallissa, totalment restaurada. Uns 70 metres al sud-oest cal destacar-hi la capella de Sant Joan i el cementiri particular de la família Pallerols.
    En l'espai comprés entre els edificis i el mur de tancament del nord-est, hi havia hagut uns edificis que actualment estan enderrocats.
    L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc.

    L'església de Sant Joan i el lloc de les Quadres es troben documentats des del segle XI XII. El mas pertanyia a l'antic terme del castell d'Aleny i era vassall de l'abadia de Sant Vicenç de Cardona, però també posseïa terres al terme de Calonge i pertanyia a la parròquia de Santa Fe de Calonge. Des del segle XVI el mas és posseït i habitat per la família Casamitjana, que serà succeïda pels Bertran i des del XVIII pels Pallerols. El pubill Pallerols aportarà al seu patrimoni el mas Alet o Can Alet (Canalet) de Rubió, això juntament al creixement del segle XVIII el consolidaran com un mas important. A cavall del segle XIX i XX, el seu propietari Joan Pallerols i Prat regirà l'alcaldia durant 25 anys, erigint-se en un influent cacic a Calonge i comarca. En aquests mateixos anys farà importants reformes i obres de millora al mas, i a més comprarà els masos de ca l'Abadal vell i de la Casanova de Calonge a la família Argullol de Manresa, consolidant la seva posició econòmica i social. També farà construir el cementiri annex a la capella de Sant Joan per poder-hi ser enterrat. Morirà solter el 1919 i el patrimoni passarà al seu germà Josep, que també morirà solter e 1921, finalment heretarà el germà petit, Pau (Pauet), que s'endeutarà ràpidament i acabarà malvenent el patrimoni, sobretot a les famílies Ferrer (les Quadres) i Garriga (ca l'Abadal i la Casanova) de Calaf, els descendents de les quals en són els actuals propietaris.

    NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar).