Les Cremades - Bosc de la Xarona
Caldes de Montbui

    Vallès Oriental
    Turó del Pi de les Tres Branques
    Emplaçament
    Dreta de la riera de Caldes, entre el torrent Badal i la riera de Codonys, direcció Torre Roja.
    213

    Coordenades:

    41.63724
    2.15853
    429917
    4609843
    Número de fitxa
    08033 - 122
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Romà
    Antic
    Segle
    IIaC- VdC
    Estat de conservació
    Dolent
    parcialment destruït
    Protecció
    Legal
    Pla d'Ordenació Urbanística Municipal
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí (CC.AA 3125)
    Accés
    Fàcil
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Caldes de Montbui (Pl. de la Font del Lleó, 11)
    Autoria de la fitxa
    Laura Bosch Martínez

    Possible assentament ibèric. Aquest terreny es trobava afectat per la construcció d'una escola i d'una zona esportiva. Amb el moviment de terres van començar a aparèixer gran quantitat de restes ceràmiques. Entre aquestes restes, es podien trobar produccions de vernís negre Campaniana B, produccions emporitanes del tipus E, (dues pàteres Lamboglia 5/ Morel 2250) que segons C. Miró (1986), presentarien una cronologia del 80 - 40 aC. No es localitzaren estructures associades a les troballes ceràmiques.
    Durant les obres, també aparegueren monedes ibèriques, la qual cosa va fer pensar a Sala (1961) en l'existència d'una seca pels voltants, però no s'ha trobat cap indici de la seva existència.

    Jaciment conegut per les constants troballes aïllades que s'han anat succeïnt des de mitjan del segle XX. Almagro (1945), en la seva Carta Arqueològica d'Espanya ja cita el jaciment.
    Mes tard, l'any 1972, durant unes obres que afectaren la zona, aparegué material ceràmic sense estructures. Malgrat no va ser possible saber quin tipus d'assentament s'estava excavant, el material recuperat va permetre establir una cronologia aproximada que marcava el punt inicial al final del segle III aC, i donava com a punt àlgid el pas del segle II a l'I aC. L'abandonament d'aquest possible poblat deuria succeir a partir de l'època d'August, tal com marquen alguns fragments d'àmfora tarraconense recuperats.
    Pel que fa a la teoria establerta per Llogari Sala els anys seixanta sobre la possibilitat que Les Cremades fos la seca de la ciutat encara no localitzada d'Eusti, autors com J. Sanmartí, A. Monleón o J. Hernández pensen que les dades són insuficients, recordant que els textos clàssics situen aquest nucli en la zona ausetana i tot i que Caldes es situa geogràficament a la frontera, el fet que la base de la teoria sigui únicament la troballa de les monedes, també permet a Planoles (Ripollès) o Manlleu (Osona) , apropiar-se'n ja que l'arqueologia també hi ha localitzat monedes d'Eusti .

    ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, 1945,
    DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy (Barcelona). VIII Congreso Nacional de Arqueologia.
    GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia.
    HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia.
    MIRÓ, C. (1961). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona.
    SALA, Ll. (1972c). Importante hayazgo arqueológico en “Les Cremades”, siglos III-II aC. Setmanari Montbui. Núm. 1.396.