Les Costes Males
Santa Eulàlia de Riuprimer

    Osona
    Serrat de l'Om
    Emplaçament
    Entre el barri de la Guixa o Sentfores i Santa Eulàlia de Riuprimer

    Coordenades:

    41.90512
    2.20238
    433845
    4639549
    Número de fitxa
    08247 - 14
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Paleolític
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08247A007000020000WI
    Autoria de la fitxa
    Pilar Camañes

    Es troba ubicat al Serrat de l'Om, entre Santa Eulàlia de Riuprimer i la Guixa, es tracte d'un conjunt de xaragalls, en termes geològics badlands, que ocupen al voltant de 6ha, de les quals només la meitat formen part del terme municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer. Aquests xaragalls estan formats per lutites carbonatades (margues), i conegudes normalment com a pedres mortes degut a la seva poca compactació. Aquest fet comporta que es desfasi molt fàcilment per l'acció de les aigües de pluja, formant modelats molt particulars, que originen turons testimoni i pendents molt típiques de la zona. En el cas de les Costes Males, podem observar destacades pendents i com l'espai queda dividit en dos parts, per una divisòria d'aigües, que aboquen al Mèder. Un altre element característic és el seu color grisenc i la presència de fòssils d'invertebrats marins, com és el jaciments dels Esbornacs, localitzat en aquest indret. Les seves característiques geològiques són un focus important d'atracció cultural, didàctica i científica, ja que són estudiats per diferents grups de geòlegs que estudien els processos d'erosió.

    Són dipòsit d'origen marí d'edat Eocè (Bartonià, entre 42 i 35 milions d'anys), propis de zones més profundes de l'antiga conca marina i proper a la línia d'esculls de la costa. La causa de la formació d'aquest paisatge té el seu origen a l'actual Conca de l'Ebre, la qual quedava ocupada per un braç del mar que formava un gran golf per on penetrava l'oceà atlàntic des del Golf de Vizcaya, formant un mar poc profund i d'ambient càlid. Durant l'Eocè Superior, es va tancar l'entrada del Golf de Vizcaya, quedant un mar interior que amb el pas del temps, es va anar eixugant, deixant dipòsits d'evaporites (sals sòdiques i guix).

    BUSQUETS P., DOMINGUEZ A. & VILAPLANA M. (1979): Geologia d'Osona. EUMO Editorial
    REGUANT, S. et alii, (1987) El terciari de la Plana: Plantejaments i resultats, Auxa XII/ 118-119. Plurals Fitxe descriptiva dels Espais d'interès geològic a Catalunya: 218. Departament de Medi Ambient i Habitatge.