Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Les Boades o La Boada Nova és la masia situada damunt Les Boades Velles, en ple cor del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, al nord-est del municipi de Rellinars. De fet, n'és la continuïtat residencial, quan per motius del conreu extensiu de la vinya, en comptes de fer-ne una ampliació, es construeix una masia nova uns metres més amunt, en una situació més elevada on la perspectiva del territori és de gairebé 180 graus i on el terreny permet més possibilitats amb menys esforç.
Es tracta d'un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, però amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Al davant hi ha l'era i un edifici annex, tot envoltat per un tancament d'obra, amb l'entrada a llevant. L'accés al barri és una porta metàl·lica de doble vano, d'arc escarser i ampits i dovelles de pedra treballada. La dovella central porta inscrita l'any 1858 i les inicials P.S.B (Pere Serracanta Boada).
La façana principal te una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. En planta baixa, l'eix central és el portal d'entrada, d'arc escarser i ampits i dovelles de pedra treballada, amb l'any 1828 inscrit a la central. En cada lateral hi trobem les corresponents finestres, igualment amb l'emmarcament de pedra treballada. A la planta pis, l'eix central, damunt el portal, hi ha una finestra amb balcó de barana de ferro i dues finestres als costats, de la mateixa tipologia que les de la planta baixa. Finalment, a la planta de les golfes, hi ha tres finestres més petites d'arc rebaixat.
A la part posterior hi havia tres tines, dues circulars i una quadrada, d'una capacitat de 15 mil litres. Una s'utilitza com a dipòsit d'aigua. En el celler encara es poden veure dues boixes.
A la façana de llevant s'hi ha afegit un cos de planta baixa i pis, on el pis és una galeria coberta amb arcs de mig punt al lateral i escarser a la façana de migdia; aquest darrer amb maó posat a sardinell.
La distribució interior respon a la típica de tota masia amb un ampli rebedor central que serveix de distribuïdor, amb cuina lateral, on hi havia un forn de pa del que només es conserva la boca i cort de bestiar a l'altre costat. D'aquest distribuïdor surt l'escala d'accés a la planta noble i l'entrada al celler, a la part posterior i de cos transversal, amb volta d'obra. La planta superior repeteix la distribució amb La Sala central i cambres laterals.
La fotografia en blanc i negre ens l'ha facilitat els llogaters de la casa. A la façana de migdia, entre la balconada central i la finestra dreta hi havia un rellotge de sol del qual actualment s'endevina el pla rectangular realitzat en morter de calç i l'orifici del gnòmon. A partir de les fotografies antigues que hem consultat gràcies als llogaters i les de la façana durant la restauració s'endevina que dins del pla quadrangular hi havia un rellotge de forma oval, emmarcat on hi devien haver les hores. Al voltant del gnòmon, de vareta hi ha un cercle solar del qual neixen les línies solars. Per sota mateix tenia un faldó i decoracions laterals semblants a dues fletxes cara amunt. Per les tonalitats estava policromat.
Història
Es construeix com a substitució de Les Boades Velles a principis del segle XIX. L'obra s'acaba l'any 1828, segons indica la data de la dovella central del portal.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal.
AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de masies i cases rurals; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal.
BALLBÉ i BOADA, Miquel (2000). Topònims de Sant Llorenç del Munt i rodalia. Diputació de Barcelona i Centre Excursionista de Terrassa.
MORENO ALBAREDA, M. Dolors (1986). Rellinars. Rellinars: Patronat Local de la Vellesa de Rellinars, pp. 38 - 40.
MORENO, M. Dolors (1997). Les masies de Rellinars; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 73 - 81.
VALLS i PUEYO, Joan (2002). Els forns de vidre i els vidriers (I), dins Vacarisses, balcó de Montserrat, núm. 403, pàg. 15 a 18. Parròquia de Vacarisses.
https://www.enciclopedia.cat