L'Aulet
Rupit i Pruit
Ubicació
Coordenades:
Classificació
També està regulat com a Àrea d'Expectativa Arqueològica pel mateix catàleg.
Descripció
Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per diversos cossos adossats. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un doble ràfec de teula àrab i dents de serra disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Majoritàriament les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La façana principal compta amb un portal d'accés descentrat, amb una gran llinda gravada amb l'any 1782 i decorada amb una creu grega patent damunt del Calvari. Les finestres tenen els ampits motllurats i algunes presenten petits arcs de descàrrega superiors bastits amb pedra disposada a sardinell. Una d'elles està gravada amb l'any 1783. També destaquen dues espitlleres de pedra a la planta baixa i algunes obertures d'arc rebaixat bastides en pedra, actualment tapiades amb paraments de maons (també la finestra rectangular situada damunt del portal). De la façana de migdia en destaca una de les finestres, amb la llinda gravada amb l'any 1787. El volum adossat a la banda de ponent també està distribuït en planta baixa i dos nivells, tot i que amb una coberta de teula àrab de tres vessants. Destaca la doble galeria situada a l'extrem de migdia del parament, reculada respecte a la línia de façana. Està formada per una successió d'arcs rebaixats adovellats a la primera planta, actualment tapiats amb uns parament de pedra i amb finestres de nova obertura al seu interior. La galeria del segon pis, en canvi, presenta obertures rectangulars delimitades amb pilars bastits amb carreus de pedra, semi-tapiades i cobertes amb un sostre embigat sota coberta.
A la banda nord-est de la masia hi ha un volum aïllat de planta rectangular, actualment reformat i destinat al bestiar. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està organitzat en dos nivells, amb un porxo obert a la banda de llevant i la façana principal orientada a migdia. En origen era utilitzat com a estables i pallissa.
En general, les construccions són bastides amb pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular. Hi ha diverses reparacions efectuades amb maons i le cantonades estan embellides amb pedra desbastada de mida gran.
Història
La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1553, on apareix mencionat un personatge anomenat "Joan Aulet" dins de la parròquia i terme de Sant Joan de Fàbregues. Segons la bibliografia consultada fou una casa pairal de gran importància i arribà a tenir set masoveries. Durant la segona meitat del segle XVIII, la masia fou ampliada i reformada tal i com es desprèn de les llindes datades presents a la construcció.
L'any 1937, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, una part de les terres del mas Aulet foren incautades per ordre de l'alcalde Josep Subirana, donat que el seu propietari (Ramon Aulet) simpatitzava amb el moviment d'esquerres.
A mitjans dels anys 80 encara es conservaven les restes enrunades de l'antiga capella del mas, dedicada a Sant Antoni Abat.
Bibliografia
CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet). Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 139.
CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). Catàleg de béns a protegir. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R33.
CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). Catàleg de masies i cases rurals. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M58.
GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). Osona. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 122.
IGLÉSIES, Josep (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.
PARÉS I GANYET, Quirze (1985). La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.
