L'Ambròs

Balsareny

Aquest mas no apareix en els llistats de masos del segle XIV ni als fogatges del XV i XVI, però no es pot descartar que ja existís en època medieval i que es conegués amb un altre nom. La primera notícia documental que en coneixem és de l’any 1599. I en aquesta època ja es va engrandir apropiant-se de masos rònecs del seu entorn. Concretament, al pla de Vilamajor hi havia el mas Vilamajor, que era probablement el més antic i important, propietat del baró. A mitjans de segle XVII aquest mas a era enderrocat i les seves terres van passar una part al mas Guillempere (després Claperoses) i l’altra a l’Ambròs (Carreté, 2010: 139, 142).

Als segles XVII i XVIII es coneixia pel nom de l’Ambròs del Pas, pel fet que era situat al costat d’un camí que enllaçava amb el camí ral de Gaià i el Lluçanès i, per l’altra banda, es dirigia vers un gual que hi havia prop de l’actual pont de la Rabeia, per on millor es podia passar el Llobregat en aquesta època. Per aquest motiu el 1804 es va aixecar un oratori, que encara es conserva, dedicat a sant Ambròs i situat al costat del camí. L'estructura actual del mas correspon bàsicament a la construcció feta en aquests segles XVII i XVIII.

Al segle XIX la masia es devia ampliar amb construccions auxiliars. A principis del segle XX els propietaris tenien per cognom Riera. Possiblement pels volts de 1910 un membre d’aquesta família va construir la casa coneguda com l’Ambròs Nou, tot formant un petit carrer al sector conegut com el Barri, al lloc on ja hi havia la Casa Nova del Cerdà. A la dècada dels 1970 es van fer construccions noves al sector on hi ha el barri o lliça de la masia.