Els orígens d'aquest mas es podrien remuntar al període medieval, ja que durant el segle XIII ja existia a Sant Vicenç una masia anomenada Amalrich (SOLÀ, 1948: 124). El mas Amalrich apareix nombrat en un capbreu de l'any 1391 pertanyent a l'Arxiu Moja, que procedeix del llinatge Desbac de Torelló, i que es troba custodiat a l'Arxiu Històric de la Biblioteca de Catalunya. En un dels documents hi consten els dominis dels masos Comelles i Amalrich. L'hereva del mas, Margarida Amalric, es va casar amb Bernat Vinyoles, amb qui va tenir dos fills, en Segimon i en Pere. El primer fill va esdevenir l'hereu i senyor útil del mas, i es va casar amb Esperança Codolosa a mitjans del segle XVI, establint així lligams amb els negociants torellonencs i la petita noblesa local. Ell mateix va ser, juntament amb els Parella, els Calveria i d'altres, els que van monopolitzar el mercat del blat torellonenc durant aquest període. En aquest moment, la casa Amalric va fundar una missa setmanera a l'església parroquial de Sant Feliu de Torelló i era l'encarregada del manteniment de l'altar del Sant Sepulcre. El segon fill, en Pere, es va casar l'any 1562 amb la Violant Camps, filla de la mas el Camps. De l'any 1571 es conserva un tracte de construcció d'una torre al costat del mas, on s'explica amb gran detall com l'ha de fer el mestre d'obres Joan Rossell, de Sant Pere de Torelló, encomanada pel propi Segimon Amalric. Sabem que poc després, vers l'any 1577, es va casar en segones núpcies amb una Carrera (del mas Carrera), amb qui van tenir un fill, Rafael. Del casament d'aquest amb una tal Francina, va néixer en Jeroni. L'any 1614, va casar-se amb la Marianna Camps, entroncant així de nou les famílies dels masos Amalric i Camps. En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Pere Amalrich.