Jaciment de l'església de Sant Vicenç de Torelló
Sant Vicenç de Torelló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
A l'indret on s'assenta l'església romànica de Sant Vicenç s'hi va localitzar una necròpolis d'inhumació datada dels segles IX i X, consistent en tombes antropomorfes i elipsoidals excavades a les margues naturals. La intervenció arqueològica va permetre determinar que sobre aquesta base es va bastir una capella romànica, entorn el segle XI. L'edifici era d'una sola nau amb absis semicircular que estava coberta amb lloses de pissarra. A finals d'aquest segle es va edificar el campanar, que s'ha pogut datar gràcies a la presència de ceràmica gris del segle XI al seu interior. En aquest moment es va enderrocar l'antic absis i se'n va construir un de més gran, acompanyat d'una absidiola, que va suposar un engrandiment del presbiteri. Aquesta reforma s'ha relacionat amb la necessitat d'engrandiment del temple motivat per l'augment del nombre de fidels. També es van localitzar les restes de l'altar de l'època i la base de la pica baptismal amb el seu canal de desaiguament. Aquesta fase s'ha pogut datar per la troballa d'una moneda a l'escala d'accés al presbiteri. Entre els segles XII i XIII, es va construir un porxo a migdia del temple. A finals del segle XIV es va reconstruir la coberta de l'absis, es va modificar el paviment i es va avançar el presbiteri. Entre els segles XIV i XVII el temple va ser reformat fins a donar-li la configuració actual, ja que es van afegir dues naus laterals, una de les quals aprofitava el porxo existent. En quedar tapat l'accés primitiu, es va obrir una nova portalada a la façana de ponent. D'altra banda, es va construir una nova coberta i s'aprofità un campanar d'espadanya romànic per construir el comunidor. L'any 1812 es va construir la sagristia al lloc de l'absidiola, on hi havia la capella de Santa Maria. Després de l'excavació arqueològica del temple i la seva restauració, s'han deixat visibles algunes de les tombes sota el nou paviment empostissat, a més de la base de la pica i la coberta de teula de pissarra, visible des de l'escala que condueix al comunidor. Així mateix, es va enderrocar la sagristia i es va reconstruir l'absidola.
Història
L'any 1983 s'hi va ser una excavació d'urgència en motiu de les obres de restauració del temple promogudes per la Diputació de Barcelona. Els directors de l'excavació van ser Albert López i Mercedes Juan.
Bibliografia
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
LÓPEZ, A., FIERRO, X. Memòria d'excavació a l'església de Sant Vicenç de Torelló (Osona). Direcció General del patrimoni Cultural.
VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona II, vol. III. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.