Lacus Vinarius
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Dipòsit rectangular excavat al terreny natural amb una estructura construïda de maons lligats amb morter de calç. La cara interior de les parets està enlluïda amb un arrebossat impermeable i la base de l’estructura està resolta a partir d’un paviment d’opus signinum, material constructiu a base de morter de calç i ceràmica trinxada que proporciona una total impermeabilització. A la base de l’estructura hi ha una petita depressió al mig del paviment, que no és més que una cubeta de decantació per recollir les partícules sòlides del líquid que contenia. També és destacable la mitja canya present a tot el perímetre de l’interior del dipòsit, en el punt de juntura entre les parets i el paviment.
Els lacus són estructures d’època romana amb una funcionalitat relacionada amb la transformació i emmagatzematge de líquids, principalment vi i oli. Eren utilitzats en el procés de fermentació del most per l’obtenció de vi i també estaven presents en espais de producció d’oli, funcionant com dipòsits de decantació i repòs d’aquest líquid.
El lacus va ser traslladat l'any 2004 fins al parc de Camp Roig, des de la seva ubicació original al jaciment de la Carretera Reial / 3 Santos. No pertany al jaciment arqueològic denominat com a Quatre Camins-Fàbrica Les Cadenes, que es troba a 50 m. del de la Carretera Reial / 3 Santos.
Malgrat la proximitat dels dos jaciments i tenir els dos la mateixa cronologia amb estructures similars, el que pot indicar que es tractés de la mateixa explotació agrícola en època romana, en l'inventari patrimonial els dos jaciments estan diferenciats.
Història
El lacus que es conserva al parc de Camp Roig, va ser documentat per primer cop l’any 1982 per Josep Maria Solias i posteriorment per Llibert Piera l’any 1986. Són les notícies més antigues referents a aquesta estructura, que formava part del que es va denominar com el jaciment de la Carretera Reial davant de la benzinera “3 Santos”, situat a la confluència de la carretera Reial amb l’avinguda del Pla del Vent. En aquesta ubicació, a l’alçada d’un negoci de venda i exposició de caravanes existent en aquells moments, es va evidenciar la presència de ceràmica romana i del dipòsit escapçat pel traçat de la carretera, apuntant l’existència d’una possible vil·la romana datada entre els segles I i III dC.
Entre els mesos d’octubre de 2003 i octubre de 2004 es realitzà la primera intervenció arqueològica en aquest sector del municipi, motivada per la construcció del traçat la línia T3 del Trambaix. L’excavació va confirmar l’existència de la vil·la romana amb una datació alt imperial, documentant sitges, habitacions, retalls, una dolia i el lacus.
Les estructures documentades en aquesta excavació arqueològica estaven afectades per la construcció de la línia T3 del Trambaix, motiu pel qual van ser desmuntades sota una intervenció arqueològica preventiva l’any 2004. Va ser llavors, entre el 26 de novembre i el 17 de desembre, quan el dipòsit romà (lacus) es va traslladar a la seva ubicació actual al parc de Camp Roig, a 50 metres del seu emplaçament original.
Bibliografia
CASTILLO GÓMEZ, Rony José; GRIÑÓ MÁRQUEZ, Damià (2006). Memòria de la intervenció arqueològica a les restes romanes junt a la Carretera Reial. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC, memòria núm. 5770.
ESPEJO BLANCO, José Manuel (2017). Memòria de la intervenció arqueològica efectuada a l'avinguda Pla del Vent / ctra. Reial. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC, memòria núm. 12993.
GUASCH DALMAU, David; MENÉNDEZ PABLO, Francesc Xavier; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1996). “Aproximació a l’estudi del poblament d’època romana a la vall de Verç”. Miscel·lània d’estudis santjustencs, núm. 7, pp. 9-64.
MARTÍN OLIVERAS, Antoni (2012). “Anàlisi tecnofuncional d’estructures productives vitivinícoles d’època romana. Identificació i localització a Catalunya de fosses de maniobra de premses de biga amb contrapès tipus arca lapidum”. Pyrenae, vol. 43, núm. 2, pp. 53-98.
PÉREZ CONILL, Jordi (1987). "Prehistòria i Història Antiga". Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
PIERA FIBLA, Llibert (1986). "Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya". Empúries, vol. 48-50, II, pp. 206-211.
RAMOS RUIZ, Jordi (2007). Memòria de intervenció arqueològica preventiva del projecte: complementació connexió entre les ETAP d'Abrera i Cardedeu. Tram: entre la B-23 i la riera de Sant Just. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC, memòria núm. 6169.
SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona.
SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1983). "Els primers habitants de Sant Joan Despí". La Font del Bé, núm. 45. Sant Joan Despí.
SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1990) El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat. Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona.
VILA FÀBREGAS, Goretti (2002). Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. Sant Just Desvern.
