La Trona és un paratge natural situat al nord del municipi dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El punt més alt, de 629 metres d'altitud és un excel·lent mirador del parc però també de la muntanya de Montserrat, situada a l'oest. S'hi accedeix des del Camí Ral, entrant per un corriol que mena directament als Plans. Aquest ressegueix tota la carena entre càdecs, pins i cirerers d'arboç en direcció sud-oest fins arribar al mirador, un roqueter des del qual hi ha una vista de gairebé tres-cents seixanta graus. El corriol es despenja per sota mateix alternant trams de roca i camí de terra en un desnivell de prop de noranta metres fins arribar al darrera de la masia de Les Cases, en la confluència amb el camí que mena fins a la font.
L'orografia és escarpada, amb predomini de conglomerats i alguns avencs a proximitat com el dels Plans, la cova avenc de Les Cases o el Fort de Les Cases. La vegetació és la pròpia d'un clima mediterrani subhumit, amb alzinar, pineda i algun roure. Apareixen barrejats amb arbusts del tipus bruc i cirerer d'arboç o de pastor. En les fondalades i llocs ben humits es localitzen roures, boixos, alguna moixera i també prop de la font til·lers i plantes i falgueres com el polipodi comú, la campaneta i als vessants de soleia el crespinell, els conillets, la farigola o el narcís blanc i el romaní.
Aquest paisatge ofereix cingleres i espadats sobretot en el seu vessant d'obaga, una zona feréstega i de difícil accés. És en aquest indret on neixen varies torrenteres amb canals dretes i abruptes que aflueixen al torrent de la Font d'en Sala, mentre que els canals del vessant de solana contribueixen juntament amb les aigües d'escorrentia a alimentar el torrent d'en Roca, i més amunt les aigües subterrànies afloren donant naixement a la surgència de la Font de Les Boades.
Aquest espai, malgrat la freqüentació de caminants, ofereix unes bones condicions perquè el bestiar pugui refugiar-s'hi, criar o emprar-lo com a zona de pas com pot fer el cabirol, fàcil de veure travessant els camins forestals o prenent el sol damunt d'un roquissar. N'hi ha que no tenen cap problema per apropar-se a les masies que integren el parc dins del municipi de Rellinars, com el senglar, els rastres del qual n'indiquen la seva presència arreu, tant al bosc com als conreus. D'altres més petits, són els carnívors que controlen l'equilibri en algunes comunitats, com la fagina, el gat mesquer, la guineu i el toixó amb les seves empremtes característiques. Abunden gran quantitat d'aus a les que s'afegeixen rapinyaires com l'àliga perdiguera o cuabarrada, falcònids i esparver i amb l'arribada de la primavera gran quantitat d'aus migratòries que venen a nidificar.