Jaciment medieval de La Tossa. Les restes excavades, d'uns 12 m2 d'extensió, mostraven l'existència d'una cabanya, de la qual actualment no queda cap vestigi. Aquesta cabanya es trobava situada en un pendent a migdia del turó de la Tossa, tallada en argila descomposta, prop del conjunt format per l'església, el castell, la cisterna i les restes de muralla del cim de la muntanya. En el moment de la seva excavació restava poca superfície: conservava tres filades d'una paret de pedra seca d'uns 40 cm d'alçada i uns 2 m de llargada, amb un gruix que oscil·lava entre els 40 i els 20 cm, construïda de manera irregular amb pedra calcària sense desbastar. Van ser localitzats també restes d'una llar de foc quasi triangular, tres sitges per a emmagatzemar cereals; i en el paviment, diversos forats que probablement foren emprats per a col·locar-hi uns pilars de fusta per tal de sostenir la coberta. Hom desconeix la forma de la planta, però pot deduir-se que tenia forma rectangular o trapezoïdal. A més es trobaren alguns fragments de ceràmica ibèrica i romana, pertanyent a un poblament anterior, i ceràmica grisa medieval, que fou estudiada especialment. En l'estudi estratigràfic s'identificaren set estrats distints: el número IV era format per una capa molt definida de materials d'un incendi, amb restes carbonoses i cendroses, fragments de bigues de fusta carbonitzades i una paret de pedra seca afectada el foc; l'estrat V, d'habitacle, era constituït per cendres de la llar i ceràmica grisa dels segles XI la primera meitat del XIII; les capes anteriors eren de remocions posteriors; l'estrat VI es caracteritzava per una argila blanquinosa, estèril arqueològicament, que s'ha interpretat com un moment d'abandó de la cabanya i , per tant, que separa les dues fases en que fou habitada; a l'estrat VII, el més antic, va aparèixer una certa acumulació de cendres i restes carbonoses amb ceràmica del segle X i la primera meitat de l'XI, a més d'ossos de diversos animals. Tots aquests materials eren dipositats directament sobre la terra verge, amb les restes de les llars, sitges i els clots ja esmentats.Si comparem les dades històriques documentals de la Tossa de Montbui amb els resultats de la recerca arqueològica apreciarem una certa coincidència. Efectivament, la datació de la ceràmica grisa alt-medieval indica dues etapes distintes, separades per l'estrat VI d'abandonament. Així doncs, a datació grosso modo d'aquest fons de cabanya va des de la segona meitat del segle X fins a la primera meitat del XII amb diversos moments d'abandonament. Tot això fa pensar que es tracta de les restes d'un habitacle rudimentari pertanyent a l'etapa de repoblament de es terres catalanes, on uns camperols devien viure, en un determinat moment, a l'empara d'unes febles muralles, de la torre de defensa, i subjectes a les característiques pròpies del terreny. ENRICH J-ENRICH J (1978: 75-87)
