La Tosa
Callús

    Bages
    Camí de Viladelleva s/n. Callús
    Emplaçament
    Es troba al nord-est del nucli, al camí cap a Viladelleva.

    Coordenades:

    41.79098
    1.79033
    399490
    4627277
    Número de fitxa
    08038 - 9
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XVII-XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Mas que ha sofert una forta restauració.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    08037A003000180000LL
    Autoria de la fitxa
    Joan Casas Blasi

    Es troba situat al cap de munt d'un petit turó en el camí cap a Viladelleva. Es tracta actualment d'una gran finca tancada. Aquest mas és de planta quadrada. Es tracta d'un mas de grans dimensions, l'estructura inicial de la qual devia ser de tres cossos i tres pisos, amb posterioritat, tot i que no sabem quan s'ampliarien les ales est i oest. A la façana principal es pot observar un conjunt de 4 grans finestres amb pedra picada i dos petites finestres als extrems est i oest. Al segon pis el conjunt total és de 5 balcons i dues petits finestres a banda i banda i un gran finestral a l'extrem est. L'entrada principal està formada per un portal adovellat amb arc rodó. La finca compta amb diversos coberts i dependències annexes també molt restaurades, antigament segurament utilitzades com a corrals, coberts i/o pallers o graners i actualment amb usos domèstics. La teulada a dues vessants presenta un conjunt de 5 xemeneies còniques de pedra.

    La data més antiga en que apareix citat data del 1211 quan el seu propietari era Bernat de Tosa, mes tard també es troba documentat ja el 1320 quan Balaguer de Corts confessa a Ramon Eimeric que ha pagat els diners que devia per la compra del mas de la Tosa en el terme de Callús, cinc anys més tard en un document apareixent citats diferents propietaris dels masos del terme entre els quals hi ha Elisenda ça Tosa, esposa del difunt Berenguer ça Tosa. La família Tosa tingué en propietat la finca fins el 1820 quan ho comprà Joan Aloy de Sant Mateu de Bages. El 1924 passa a mans de Mercè Puigcerrat fins que els seus descendents la vengueren a Cristóbal González propietari actual.

    -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. -TORRAS, M. GALERA, A. Estudi Historicodocumental del Castell de Callús. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit.