Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici aïllat, als quatre vents, de dos volums que formen un angle recte amb una torre mirador a sobre. És una construcció de finals del segle XIX, amb elements d'estil modernista. Està envoltat de jardí i actualment acull un centre cultural. L'illa en la qual se situa, és un complex esportiu i cultural.
Consta de semisoterrani, planta baixa i dos pisos. La coberta és composta i dibuixa motius geomètrics per la combinació de teules de colors verd, marró i negre.
El parament està arrebossat i pintat amb una tonalitat rosada que contrasta amb el blanc de les motllures i els esgrafiats.
La façana principal s’estructura a partir de tres eixos simètrics definits per les obertures. A la planta baixa, destaca l’entrada principal en l’eix central. Està protegida per una marquesina de vidre suportada per una estructura de ferro. S'hi accedeix per mitjà d'una escalinata delimitada per dos murs amb decoració de trencadís a sobre i barana de ferro forjat. Als costats, hi ha dues finestres amb reixa de ferro i esgrafiats. A la planta pis, hi ha una finestra en cadascun dels tres eixos. Totes les obertures són de llinda recta i estan emmarcades amb un esgrafiat rectilini. Una franja, també esgrafiada, se situa sota el ràfec, que està suportat per mènsules esglaonades als extrems.
Un segon portal se situa a la façana sud, també de llinda recta i al qual s'hi accedeix també per una escalinata d'obra. De la façana de llevant, hi sobresurt un cos porxat amb terrassa a sobre protegida per una balustrada d'obra. Del centre de l'edifici, hi sobresurt una torre-mirador, de planta rectangular, i coberta a quatre vessants amb el mateix recurs decoratiu de combinació de teules vidriades, de colors verd, marró i negre.
Situada uns metres a l'est hi ha una torre-dipòsit de secció troncocònica formada per quatre cossos superposats, separats per una motllura horitzontal. Els dos primers corresponen a la planta baixa i primer pis i disposen de quatre finestres d'arc apuntat amb emmarcament motllurat. Sobre aquests dos cossos s'hi situa un cos menys alt on s'obren un seguit de petites obertures d'arc apuntat. A sobre, i separat per una cornisa motllurada, hi ha el dipòsit, que està rematat per una cúpula revestida de rajoles ceràmiques.
La masoveria és un edifici aïllat de planta poligonal, ubicat a l’entrada de la finca, en el sector septentrional. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a quatre aigües. Les façanes estan arrebossades i pintades de color ocre que contrasta amb el blanc de les motllures de les obertures. Se li adossa el mur del jardí. Té dos accessos, el primer des del carrer i l’altre des del jardí, ja a l’interior de la finca. La coberta és suportada per un seguit de mènsules d'obra, entre les quals s'obren forats de ventilació en forma de creu grega.
També es coneix amb el nom de Can Campanyà.
Hi ha notícia que un veí de Montmeló va trobar un crani humà en el marge de la finca amb al carrer Santiago Rusiñol, i el donà al senyor lgnasi Cantarell, qui va informar-ne al Museu Municipal de Montmeló.
Història
La primera notícia documental que podria fer referencia a la torre data de l'any 1892. Antoni Aymar Puig (1892) diu que "varias casas y quintas, contándose entre éstas la emplazada en una cima del collado, próxima á la iglesia parroquial i contiguo al cauce de la riera i del Congost, desde la cual se disfruta de hermosas vistas".
La finca actual, abans de l'any 1911, eren dos terrenys separats propietat de Dolores Soler Ortells i Elisa Amat Nunell, de Barcelona respectivament. Francisco Serra Bas, de Llinars del Vallès, adquireix les dues finques i les unifica. El 25 de juliol de 1920, Josep Campanya i Ros compra la propietat que constava d'una casa-torre, d'un molí de vent i d'un terreny on hi havia jardí, hort i vinya. El cost de la finca va ser de 32.250 pessetes. A l'any següent el nou propietari encarrega a l'arquitecte Josep Vilaseca el projecte de reforma i ampliació de l'edifici. Dos anys més tard l’arquitecte Antoni Bartra projecta la masoveria. L'any 1933, el senyor Campanya sol·licita el permís d'obres a l'Ajuntament per construir la tribuna de la planta baixa de la façana sud.
L’Ajuntament l’adquireix l'any 1995, i dos anys més tard es rehabilita. Actualment és el centre cultural de Montmeló.
Bibliografia
AYMAR y PUIG, Antonio (1892). Parròquia de Montmeló: algunes noticies. Barcelona.
CARRASCO, M. A.; CANTARELL, Ignasi (1997). La Torreta. Dins el Butlletí del Centre d’estudis Montmeló, núm. 2, pp. 14-20.ç
CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins el Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló, núm. 5; pp. 75-84.
GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). Montmeló. Recull onomàstic. Ajuntament de Montmeló.
IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.