La Torre del Bell-lloc Dosrius

Maresme
Turó de Bell-lloc - Veïnat del Far - Zona del Far
A pocs metres al nord de la masia de can Bosc, dalt d'un petit turonet conegut també com la Torre
472m

Coordenades:

41.62069
2.4455
453806
4607812
08075-260
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Edats dels Metalls
Ibèric
VII-I a.C
Bo
Inexistent
CCAA 896
Fàcil
Sense ús
Pública
Diputació de Barcelona
Adriana Geladó Prat

Jaciment arqueològic documentat per l'arqueòleg granollerí Josep Estrada, consistent en un petit hàbitat ibèric al lloc on hi havia hagut l'antiga Torre de Bell-lloc, que formava part de les propietats de la masia de can Bosc, situada sota seu. A la zona s'hi observen les restes d'uns murs i d'una rampa bastits en pedra de diverses mides, que dibuixen una planta més o menys rectangular. Probablement es tracti dels fonaments de la Torre de Bell-lloc, una construcció de finals del segle XIX. No hi ha cap estructura arqueològica ni consta cap material arqueològic relacionat amb el període ibèric.

Cronològicament, el jaciment s'adscriu dins dels períodes Ferro- Ibèric (650-50 a.C.). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.

El jaciment fou documentat per l'arqueòleg Josep Estrada a mitjans del segle XX. Cap als anys 80, Joan Sanmartí va dur a terme una prospecció de la zona, tot i que amb resultats negatius. Ni l'any 1987, durant l'elaboració de la Carta Arquelògica del Maresme, ni tampoc l'any 2008, en la revisió de la mateixa, es va poder localitzar cap dada ni resta arqueològica corresponent al període ibèric. Pel que fa a la torre, tenim notícia que l'any 1899 el segon comte de Bell-lloc (propietari de la masia de can Bosc) va fer construïr un observatori i una casa de fusta, coneguda com "Villa Lina" o "Torre Bell-lloc" i destinada a pavelló de caça. Aquesta construcció, popularment coneguda com la "Torre de Fusta", fou cremada durant la guerra Civil.

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.02/255. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, p.32.