Davant de can Figueres
Dosrius

    Maresme
    Camí de Mataró - Zona de Canyamars
    Emplaçament
    A la banda de migdia de la riera de Canyamars, en una zona urbanitzada sota la masia de can Figueres
    201m

    Coordenades:

    41.59676
    2.44361
    453631
    4605156
    Número de fitxa
    08075-259
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Edats dels Metalls
    Segle
    XIX-VIIa.C
    Estat de conservació
    Dolent
    Possiblement afectat per la construcció i urbanització de la zona.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA 892
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 3855601DG5035N
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Jaciment arqueològic situat a la banda de migdia del nucli urbà de Canyamars, a la riba sud de la riera de Canyamars, en una zona de matolls i vegetació de ribera en gran part urbanitzada. En origen estava situat arran del camí que duïa a la masia de can Gel. Es tracta d'un sepulcre megalític en forma de galeria, que amidava 4,5 metres de llargada per 0,90 metres d'amplada i presentava uns blocs granítics de grans dimensions. La galeria feia uns 2 metres de llargada i estava coberta amb dues roques i tancada en un extrem per una altra. S'hi van documentar ossos humans, una petxina, dos palets i diversos fragments de ceràmica grollera feta a mà.

    Cronològicament, el jaciment s'adscriu al període del Bronze (1800-650 a.C.).

    El jaciment fou documentat per l'arqueòleg mataroní Marià Ribas a mitjans del segle XX. Les dades que se'n coneix formen part de les seves investigacions, les quals també recullen la possible existència d'un menhir de 2,75 metres d'alçada per 0,90 metres d'amplada i 0,35 metres de gruix, situat a uns 10 metres de distància de la sepultura. Malgrat això, l'arqueòleg es degué replantejar la condició d'aquest menhir, donat que en posteriors publicacions no apareix ni mencionat. L'any 1987, durant l'elaboració de la Carta Arquelògica del Maresme, no es va poder localitzar ni l'estructura ni cap resta arqueològica, constatant que la zona estava alterada per la urbanització de diversos habitatges. L'any 2008, en la revisió efectuada de la mateixa carta, tampoc es va poder documentar cap dada arqueològica.

    ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.02/254. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). "Dosrius i la seva prehistòria". Duos Rios, núm. 1, p. 14. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). "Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès". Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 312. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). "Apunts per a la història de Dosrius. La prehistòria i la història antiga (2)". El Comú, núm. 5, p. 11. RIBAS I BERTRAN, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 23. RIBAS BERTRÀN, Marià (1994). Canyamars prehistòric. Del neolític a la primera edat del ferro. Mataró: Marià Ribas i Bertràn, p. 22, 54-57.