LA TORRE DE GRAUGÉS Avià

Berguedà
Torre Graugés. Colònia Graugés 08610 AVIÀ
Al costat de l'estany Gran i al centre de l'antiga explotació agropequària

Coordenades:

42.06342
1.84251
404234
4657466
08011-60
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Noucentisme
XIX
1895
Bo
Legal
BCIL. POUM Avià, DOGC 12/07/2011
Restringit
Residencial
Privada
Ref. cad.: 004A00173
María del Agua Cortés Elía

Edifici de planta quadrada, cobert amb teulada a quatre vessants i amb llanterna quadrada superior que dóna llum a l'escala. És situada en una petita elevació al costat del llac Gran de Graugés i envoltada de jardins. És d'estil neoclàssic i seguint l'esquema de Palladio: planta quadrada amb accés a totes les façanes i reforçant la simetria en tots els elements. Les dues façanes principals estan finalitzades amb un frontó central que aixeca la teulada formant cunya i que contribueixen a donar importància a les dues entrades principals. La ubicació en un lloc elevat obliga a accedir a l'entrada a través d'escalinates des del jardí. La casa és de planta, pis i unes golfes petites a sota de la teulada, amb grans finestrals verticals separats per pilastres adossades amb capitell i base que són la única decoració exterior. Totes les finestres i portes tenen les llindes formant arc carpanel i als frontons s'obren tres ulls de bou ovalats a cada un. Al primer pis un balcó seguit recorre tot el perímetre de la façana de manera que totes les habitacions estan comunicades per l'exterior (va ser una exigència del Sr. Agustí Rosal i Sala, el que la va fer construir). L'interior segueix l'esquema de les cases neoclàssiques, amb un nucli central ocupat per l'escala i il·luminat cenitalment per la llanterna; les habitacions estan disposades al voltant de l'escala. A la planta baixa hi ha la cuina i l'antiga capella de Graugés. La decoració arquitectònica interior encara conserva els enguixats del sostre i els terres de rajola hidràulica, però les pintures que decoraven les parets es van malmetre durant la Guerra Civil i ara ja no es conserven. Es tracta d'una casa que es classifica entre les que va construir la burgesia industrial de finals del segle XIX com a segona residència a prop de les fàbriques i que segueix les característiques d'altres cases de la comarca com la mateixa Torre del Piqué d'Avià. No s'ha pogut esbrinar l'arquitecte que la va construir. L'entorn de la casa és tancat amb reixa i té dues portes d'accés: una que dona a la plaça i l'altre que dona al camí que surt cap a darrera de les granges. Les portes són de ferro entre dos pilars de maó amb decoració de rajoles de colors. Al costat de la porta que dona a la plaça hi ha un edifici d'obra vista que era la casa dels vigilants i del capellà.

Aquesta casa va ser construïda per Agustí Rosal i Sala com a residència propera a la granja que va construir a Graugés i que utilitzava tota la família quan venia de Barcelona a passar les vacances. El mateix Agustí Rosal va participar en l'elaboració del projecte arquitectònic fent el disseny del balcó seguit al pis. Durant la Guerra Civil del 1936 la Torre va convertir-se en estatge de refugiats de guerra i únicament una habitació es va salvar de la desfeta després de que les parets interiors fossin emblanquinades tapant les pintures originals. Pocs papers dels Rosal es van salvar: una "Descripció de la Colònia Agrícola de Graugés", manuscrita i redactada per una filla del Sr. Agustí Rosal l'any 1910, amb unes notes al marge del 1917; un resum de l'estat de comptes del 1895, i uns fulls del control de la producció d'ous. Segons aquesta documentació la casa dels Srs. Rosal a Graugés es va construir l'any 1895 i l'obra va costar un total de 26.750 pessetes. Després de la Guerra i fins l'any 1994 en que es va construir l'església nova de Graugès, els baixos de la casa que disposaven de capella es van habilitar com església per la zona de Graugès, dedicada a Sant Isidre (GAVÍN, 1985).

AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.
GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.