La Torre
Sant Vicenç de Castellet
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Aquesta casa forma la cantonada dels carrers Pompeu Fabra i Primer de Maig. És una casa de planta quasi quadrada amb jardí a cada costat i fent una L per darrera la casa. L'accés principal es fa a la mateixa cantonada o xamfrà dels carrers. És de planta baixa i pis, amb un segon pis modern d'alumini que es va fer a la terrassa i que no es visible des del carrer, de manera que no espatlla la visió de conjunt de la casa. És simètrica, amb l'escala d'accés al centre dins un calaix d'escala. La porta principal és amb llinda, amb una columna salomònica a cada banda i un fris de rajoles de ceràmica de color verd. Sobre la porta, al primer pis, destaca una tribuna de planta semicircular que repeteix la decoració de la porta. El pis està rematat amb un fris ondulat amb gerros decoratius. A la terrassa, sobre la tribuna, hi ha una torre de planta circular coberta amb una teulada cònica on hi havia un colomar. Les parets exteriors estan construïdes amb pedra de Sant Vicenç formant encoixinat de peces rectangulars buixardades, amb elements decoratius d'obra vista amb maons o rajoles de ceràmica. Sobre la porta principal hi ha una inicial P, responent al cognom del constructor i primer propietari i al primer pis la data 1928. A l'interior els terres són de rajoles de colors del tipus hidràulic i a les parets hi ha frisos de terrissa envernissada de colors al gust de l'època modernista. Encara es mantenen aquestes elements decoratius així com làmpades.
Història
Són diverses les mostres de modernisme que hi ha a Sant Vicenç de Castellet. Destaca entre elles el monument a Anselm Clavé, obra de l'arquitecte santvicentí Bernat Pejoan i dels escultors manresans Borjes. Són també representatives d'aquest moviment artístic algunes cases del poble. Destaquen en aquest sentit la Torre, al carrer Pompeu Fabra, la Torre d'en Bernat, al passeig de Pau Casals, i la casa del carrer Montseny, número 6. Aquests edificis presenten decoració interior i exterior en forma de mosaic, treballs en fusta i forja. També són habituals elements ornamentals com boles recobertes de ceràmica vidrada verda o negra, copes de fruita, flors, garlandes, pinyes, etc. construïdes a partir de motlles amb ciment i sorra. Aquests elements decoratius es feien portar de Barcelona, de can Garrit, que és on es fabricaven. El moviment modernista a Sant Vicenç coincideix amb l'auge econòmic vingut de la mà de la industrialització al municipi que va generar riquesa en els sectors benestants que tenien interessos en aquestes empreses. No hi ha postres molt generalitzades, sinó que són elements puntuals dins una estructura arquitectònica al poble de caire més senzill originada durant la segona meitat del segle XX. La casa anomenada La Torre va ser construïda per Francesc Pons l'any 1928, tal i com posa a la façana de l'angle del carrer al primer pis. Francesc Pons va ser mestre d'obres de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet pels volts de l'any 1930, i va construir algunes de les cases del nucli com les cases del carrer Doctor Trias. Va construir aquesta casa per viure, però només ho va fer un any, ja que el 1929 li va vendre a Dalmiro Vilaseca, avi de l'actual propietària, i es va fer una altra casa més petita al passeig Francesc Macià nº 19, amb decoració vegetal en talla de pedra, ceràmica i fòssils.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet (2002). Un recorregut per Sant Vicenç de Castellet. Editat per l'Ajuntament.
